Translate

divendres, 27 de maig de 2016

GRADIBUS


Les escales simbolitzen el pas d'un nivell a un altre, d'un pla a un altre pla, d'una manera de ser a una altra, arribar a un nou nivell ontològic (onto- ser-lògic - coneixement). La comunicació entre el cel i la terra, mitjançant una doble via d'ascens i descens, l'ascens de l'home i el descens de la divinitat, de manera que l'escala (scala) és un símbol eix del món. Un pas al més enllà, l'escala al cel. 

Representa l'accés a una altra realitat, a l'absolut i el transcendent, el desplaçament des de la irrealitat a la realitat, de l'imaginari al que inimaginat es refereix més aviat a quelcom  inesperat, quelcom amb el que no es comptava. De la mort a la immortalitat. Pel que fa al Paradís en ell hi havia comunicació entre Déu i l'home, després de la caiguda es va interrompre. 

En el somni de Jacob, judaisme, veiem com pugen i baixen àngels per una escala, la comunicació s'estableix mitjançant els àngels. 

En Quart Camí és l'escala la que es troba entre la vida i el camí. Els esglaons de l'escala, és el poder ascendent de la consciència de l'home adormit, passant als graus de l'existència; representa també els nivells d'iniciació a través del coneixement d'un mateix i la comprensió. 

INSTRUCCIONS PER PUJAR UNA ESCALA

de Julio Cortazar

Ningú haurà deixat d'observar que amb freqüència el terra es plega de manera que una part puja en angle recte amb el pla del sòl, i després la part següent es col·loca paral·lela a aquest pla, per donar pas a una nova perpendicular, conducta que es repeteix en espiral o en línia trencada fins a altures summament variables. Ajupint-se i posant la mà esquerra en una de les parts verticals, i la dreta a la horitzontal corresponent, s'està en possessió momentània d'un esglaó. Cada un d'aquests esglaons, formats com es veu per dos elements, ens situa una mica més amunt i endavant que l'anterior, principi que dóna sentit a l'escala, ja que qualsevol altra combinació produirà formes potser més belles o pintoresques, però incapaces de traslladar-nos d'una planta baixa a un primer pis.

Les escales es pugen de front, doncs cap enrere o de costat resulten particularment incòmodes. L'actitud natural consisteix en mantenir-se dempeus, els braços penjant sense esforç, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament superiors al que es trepitja, i respirant lenta i regularment. Per pujar una escala es comença per aixecar aquesta part del cos situada a la dreta a baix, embolicada gairebé sempre en cuir o camussa, i que llevat d'excepcions cabrà exactament en el graó. Posada al primer graó aquesta part del cos, que per abreujar anomenarem peu, es recull la part equivalent de l'esquerra (també anomenada peu, però que no s'ha de confondre amb el peu abans citat), i portant-la a l'altura del peu, se li fa seguir fins col·locar-la al segon esglaó, amb la qual cosa en aquest descansarà el peu, i en el primer descansarà el peu. (Els primers esglaons són sempre els més difícils, fins a adquirir la coordinació necessària. La coincidència de nom entre el peu i el peu fa difícil l'explicació. Cuidi especialment de no aixecar al mateix temps el peu i el peu).

Arribant en aquesta forma al segon esglaó, n'hi ha prou de repetir amb alternança els moviments fins trobar-se amb el final de l'escala. Se surt d'ella fàcilment, amb un lleuger cop de taló que la fixa al seu lloc, del qual no es mourà fins al moment del descens.


Extret i traduït d' "Historias de Cronopios y de Famas", Julio Cortázar, 1962. © 1996 Alfaguara

Imatges: Edifici Traumatologia Vall Hebron - Drac de la Casa Batlló-Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari