चिन्तामणि

© PEDRA DE MAR. Original painting by Josep Maria Cabayol

Podríem dir que una pedra és:

del llatí petra, substància mineral dura i compacta, és a dir, d'elevada consistència. Material que es conserva en el temps sense perdre les seves principals característiques. Les característiques d'una pedra o roca -agregat (sòlid cohesionat) natural d'un o diversos minerals que es presenten en una gran extensió amb caràcters constants- depenen de la seva composició mineralògica, de la disposició dels cristalls i de la presència de porus; aspectes que estan relacionats amb el procés de formació de la mateixa. I que pel seu coneixement cal cal saber: la seva composició química (Percentatge de cada element químic i formes moleculars presents), la composició mineralògica (Presència i quantificació de les fases minerals), L'estructura i textura (La proporció de les diferents fases minerals, la naturalesa de la roca, mida del gra i característiques dels materials cementant i matrius), la resistència mecànica (La força que s'oposa al trencament en la seva gran diversitat de formes i maneres d'avaluació) i la duresa superficial (Resistència al ratllat o abrasió).

També us podria dir que चिन्तामणि o Chintamani, en el marc de les tradicions budista i hinduista, és una pedra mítica amb la capacitat per concedir desitjos a qui la porta.

La tradició budista sosté que si es recita el Dharani de Chintamani, un obté la saviesa de Buda, aconseguint la capacitat per comprendre la veritat sobre Buda, i converteix les afliccions en bodhi (intel·ligència). Es diu que aquesta pedra permet veure la sagrada comitiva de Amithaba en el llit de mort. També que la Chintamani és una de les quatre relíquies que estaven dins d'un cofre que va caure del cel durant el regnat del rei Lha Thothori Nyantsen, del Tibet.

El rei no va comprendre el significat d'aquests objectes, encara que els va guardar amb reverència. Anys després, dos misteriosos estrangers van arribar a la cort del rei i li van explicar el significat de les quatre relíquies, que incloïen el recipient de Buda  i una pedra de toc (joia, vidre o gemma) amb el mantra om mani padme hum inscrit en ella. Aquests quatre objectes van ser els que van portar el dharma al Tibet.

En l'hinduisme, està connectada amb les divinitats Visnú i Ganesha. 

El següent és un mantra anomenat Chintamani chakrá (cercle [protector] de la joia del pensar):

om varada padme hum

om padma Chintamani jvala hum

«Chenrezigthangka» de Shahjahan *

Sigui com sigui la Pedra de mar, del mestre Josep Maria Cabayol, 

avui ha estat per a mi la meva चिन्तामणि.

© Mayte Duarte, maig 2015

* IMATGE: «Chenrezigthangka» de Shahjahan de Wikipedia en anglès - Transferit des en.wikipedia a Commons .. Disponible sota la llicència CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Chenrezigthangka.jpg# /media/File:Chenrezigthangka.jpg

UN AMB TOT

L'Univers és un, orgànic i interconnectat. Res existeix per separat de qualsevol altra cosa. L'univers es regeix per un conjunt de lleis naturals i inalterables que es manifesten com un flux de canvi continu. Aquest ordre natural i el seu flux es coneix com el Tao, o el Camí. 

En reconèixer i alinear-nos amb les lleis, els humans podem arribar a un estat de benestar que combina l'experiència de la llibertat total, amb la de la connectivitat completa als processos de la vida. 

Ser un amb el Tao per ajudar a obtenir aquest nivell d'existència, hi ha escrits taoistes que ens ofereixen els diversos principis que han de seguir-se en el curs de la vida quotidiana. 

La comprensió i adopció d'aquests valors ens presenta l'oportunitat de ser i sentir-nos un esser sencer i complert, per gaudir conscientment de ser una part inseparable del flux de la vida. 

• Tao Te Ching, el llibre ocult del camí, l’autoria del qual s’ atribueix a Laozi (Lao Tzu, o Lao Tse, "Vell Mestre")

• L'Art de la guerra o Els tretze capítols atribuïts a Sun Tzu.

Imatge: Coronament de grua, en forma de drac

Material/Tècnica Ferro forjat Dimensions 20 x 20,2 x 43 cm

Lloc d'execució Catalunya Datació segles XV-XVI

Museu del Cau Ferrat - Col·lecció Santiago Rusiñol

ON RAU LA HUMANITAT?

Sovint ens neguitegem per que el món és un indret feréstec i ombrívol on el dia a dia és un reguitzell d'obacs i revolts que no ens porten enlloc.

Fins que l'instant frapat en la retina d'una mirada peculiar i particular ens recorda que no hi han portes tancades, que no tot és pedra o fusta. Que no existeix el temps ni l'espai, si no és per a ser viscut, per a ser narrat.

Segueix explicant-me històries Mamuth... a cau d'orella, amb xarxa o sense, però sempre al recer de les falgueres molt a prop del caliu d'una guspirejant foguera.

Si em pregunteu on rau la humanitat, jo us ho puc dic: al cor d'un home bo. 

Tinc l'honor i l'orgull de gaudir-lo amb consciència 

i aprendre al seu costat amb la seva mirada i experiència.

JOSEP VALLS min 5:30

(alies Mamuth/Papitu Valls/Lo nen)

Font:

WALLS BIRTHDAY VIDEO MAY 2015

MUSIC COPYRIGHT ELEKTRONIKAL...RHYTHM THEORYS,TEKNIKAL RECORDS 2014 AND ANTARCTICA CHILL ZONE...CRYSTAL...2015

https://www.youtube.com/watch?v=0O7cdc0MkCU&feature=youtu.be

ROSES I LLIBRES, TOT L'ANY!

Han passat quinze dies del Sant Jordi 2015, és de suposar que ja no queden gaires ressaques i és per això que ara trobo el moment adient per a la reflexió.

Ja està? Fins el proper? És que no transcendeix res de res? Etern dia de la marmota en tots els actes quotidians de la nostra vida, oi? 

Fins ara era bona la màxima de “qui es belluga, no surt a la foto”. Doncs be, som al segle XXI i em plau i complau comunicar-vos que ja no és així, ara QUI NO ES BELLUGA NO SURT A LA FOTO. 

Ves per on com ha canviat tot i la majoria sense adonar-se. Per no dir allò de que el selfie és el primer cronista de la nostra imatge pública. Esdevindrem onanistes en la nostra vida privada i pública finalment si no ens aturem a reflexionar i esmenar la plana.

I per aquí mateix començaré. 

Gràcies a tots els escriptors, il·lustradors, creadors, professionals del ram de les flors, gestors i promotors culturals, redactors, correctors, editors... per l’esforç, ganes, valor i energia desplegats envers els esdeveniments culturals identitàris que tant ens defineixen a casa nostra i des de les xarxes socials i la globalització, al món.

Un gran Sant Jordi el d’aquest 2015, i per què doncs a alguns ens queda aquell regust agredolç de que hi ha quelcom que no rutlla malgrat el que es digui des de l’aparador mediàtic.

Mesos de preparació, esforç, talent, inversió, intendència, logística i el que és més important els somnis i il·lusions dipositats en 24 hores viscudes com si foren anys per la seva intensitat.

Avui en dia, sovint, morim d’èxit. El meu homenatge doncs per a cada una de les xifres que fan gran l’estadística, el meu reconeixement a tots i cada un dels bocins dels somnis tant satisfets com insatisfets. 

Prou de diades amb regust a derrotes, o com us diria el Drac:

 RECORDEU QUE DE ROSES I LLIBRES HI HA TOT L’ANY!