dissabte, 5 de novembre del 2016
divendres, 3 de juny del 2016
REFLEXÕES SOBRE A DIDÁTICA 2.0
Publicat: GIZ REVISTA
DE
DOCÊNCIA
DO
ENSINO
SUPERIOR
V.
1,
N.
1,
OUT.
2011
divendres, 27 de maig del 2016
GRADIBUS
Les escales simbolitzen el pas d'un nivell a un altre, d'un pla a un altre pla, d'una manera de ser a una altra, arribar a un nou nivell ontològic (onto- ser-lògic - coneixement). La comunicació entre el cel i la terra, mitjançant una doble via d'ascens i descens, l'ascens de l'home i el descens de la divinitat, de manera que l'escala (scala) és un símbol eix del món. Un pas al més enllà, l'escala al cel.
Representa l'accés a una altra realitat, a l'absolut i el transcendent, el desplaçament des de la irrealitat a la realitat, de l'imaginari al que inimaginat es refereix més aviat a quelcom inesperat, quelcom amb el que no es comptava. De la mort a la immortalitat. Pel que fa al Paradís en ell hi havia comunicació entre Déu i l'home, després de la caiguda es va interrompre.
En el somni de Jacob, judaisme, veiem com pugen i baixen àngels per una escala, la comunicació s'estableix mitjançant els àngels.
En Quart Camí és l'escala la que es troba entre la vida i el camí. Els esglaons de l'escala, és el poder ascendent de la consciència de l'home adormit, passant als graus de l'existència; representa també els nivells d'iniciació a través del coneixement d'un mateix i la comprensió.
INSTRUCCIONS PER PUJAR UNA ESCALA
de Julio Cortazar
Ningú haurà deixat d'observar que amb freqüència el terra es plega de manera que una part puja en angle recte amb el pla del sòl, i després la part següent es col·loca paral·lela a aquest pla, per donar pas a una nova perpendicular, conducta que es repeteix en espiral o en línia trencada fins a altures summament variables. Ajupint-se i posant la mà esquerra en una de les parts verticals, i la dreta a la horitzontal corresponent, s'està en possessió momentània d'un esglaó. Cada un d'aquests esglaons, formats com es veu per dos elements, ens situa una mica més amunt i endavant que l'anterior, principi que dóna sentit a l'escala, ja que qualsevol altra combinació produirà formes potser més belles o pintoresques, però incapaces de traslladar-nos d'una planta baixa a un primer pis.
Les escales es pugen de front, doncs cap enrere o de costat resulten particularment incòmodes. L'actitud natural consisteix en mantenir-se dempeus, els braços penjant sense esforç, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament superiors al que es trepitja, i respirant lenta i regularment. Per pujar una escala es comença per aixecar aquesta part del cos situada a la dreta a baix, embolicada gairebé sempre en cuir o camussa, i que llevat d'excepcions cabrà exactament en el graó. Posada al primer graó aquesta part del cos, que per abreujar anomenarem peu, es recull la part equivalent de l'esquerra (també anomenada peu, però que no s'ha de confondre amb el peu abans citat), i portant-la a l'altura del peu, se li fa seguir fins col·locar-la al segon esglaó, amb la qual cosa en aquest descansarà el peu, i en el primer descansarà el peu. (Els primers esglaons són sempre els més difícils, fins a adquirir la coordinació necessària. La coincidència de nom entre el peu i el peu fa difícil l'explicació. Cuidi especialment de no aixecar al mateix temps el peu i el peu).
Arribant en aquesta forma al segon esglaó, n'hi ha prou de repetir amb alternança els moviments fins trobar-se amb el final de l'escala. Se surt d'ella fàcilment, amb un lleuger cop de taló que la fixa al seu lloc, del qual no es mourà fins al moment del descens.
Imatges: Edifici Traumatologia Vall Hebron - Drac de la Casa Batlló-Barcelona
dissabte, 21 de maig del 2016
CANVI
NO EXISTEIX EN LA REALITAT RES QUE SIGUI SEMPRE IGUAL,
PERQUÈ L'ÚNICA COSA REAL ÉS EL CANVI.
Heràclit
Mai tenim la mateixa "experiència" ni veiem dues vegades el mateix per que les coses canvien en un constant "esdevenir". Per Heràclit les coses no tenen un Ésser immòbil, el que existeix és un Ésser en moviment que es transforma.
Heràclit atribueix realitat al concret, múltiple i canviant, és a dir, a un Univers format per contraris a perpètua oposició, al que el logos o raó, condueix a una síntesi harmònica. Hi ha l’esdevenir perquè hi ha tensions entre contraris i la realitat és la unitat dels oposats.
Malgrat que la vida pot ser molt esquerpa i eixuta, els valors amb que l’enfrontem i gaudim són fonamentals per desenvolupar una consciència plena i positiva.
道 Hi ha un flux en l'univers que es diu TAO.
El Tao flueix lentament, però mai s’atura i és increïblement poderós mantenint les coses de l'univers en ordre i equilibri. Es manifesta a través de canvis d'estacions, cicles vitals o mutacions de poder o ordre. El Tao és la llei de tot. El que segueix al Tao és un amb el Tao.
A més, convé comprendre el Txi (energia vital), perquè el Txi i el Tao van de la mà, ja que el Txi és l'energia que circula en l'univers, per la qual cosa es pot dir que el Tao és el flux del Txi.
El concepte del Tao es basa en acceptar que la única constant en l'univers és el canvi i que hem d'acceptar aquest fet i estar en harmonia amb això. El canvi és el flux constant de l'ésser al no ser, del possible a la realitat, del yin al yang, del femení al masculí...
Quatre Infinits
Abans d'iniciar l'Món
Estava el Misteri:
Silenciós, sense fons,
Solitari, immutable,
A tot arreu i sempre en moviment,
La Mare del Món.
No conec el seu nom, pel que li dic Tao;
No conec el seu límit, per el que li dic infinit.
Sent infinit, flueix per sempre, fluint per sempre, torna a Si Mateix.
Un Mateix segueix el camí del Món;
el Món segueix el camí de la Naturalesa;
la Natura segueix el camí del Tao;
el Tao és el Camí.
Tao és infinit, per tant la Natura és infinita,
per tant el Món és infinit, per tant un Mateix és infinit.
Són quatre Infinits, I el Jo és un d'ells.
Aplicació del Tao
El moviment del Tao és retornar;
L'ús del Tao és acceptar;
Totes les coses deriven del Tao,
el Tao no deriva de cap.
dimarts, 3 de maig del 2016
FILLS DE LA TERRA
El documental "FILLS de la TERRA" mostra a través d' "homes i dones medicina" de diferents cultures, com el respecte i la vinculació amb la Mare Terra, són imprescindibles per a la salut i el benestar de tots els éssers vius.
En la societat actual vivim d'esquena a la natura i la explotem voraçment, oblidant que la Terra és una farmàcia viva que hem de preservar.
La pel·lícula convida a la recerca de nous camins de sanació, plantejant un al·legat a favor de la medicina natural el missatge és que la nostra salut i la de la Terra no haguessin de ser un negoci.
D'aquesta manera el documental porta l'espectador a reflexionar sobre el sistema de salut actual. Alhora tracta de fer veure a les persones que:
EL GRAN REPTE ÉS TORNAR A SER CAPAÇOS DE PENSAR EN EL BÉ COMÚ,
LA TERRA, LA NOSTRA MAJOR PROVEÏDORA DE VIDA.
LES VEUS
Al llarg del procés de producció, l'equip ha entrevistat a més de 70 persones i totes i cadascuna d'elles
ha ajudat a donar forma al documental.
Després d'un llarg procés de selecció, les veus que transmeten aquest missatge col·lectiu són:
TERRY DOBNEY. Archidruida d'Avebury
GRÀCIA CHACÓN. Archidruidesa Ordre Mogor
ÁLVARO TUCANO. Líder ètnia Tucano
JOSEFINA CHAVES. dona medicina
JUAN GONZÁLEZ. Psicòleg i etnobotànic
MARIANNA G. LLEGAR. Investigadora tradicions iberes
JUVENAL BECERRA. dansaire conchero
ARMANDO LOIZAGA. Investigador tradicions indígenes
RICARDO AWANACH. Xaman ètnia Xuar
JOSEP PAMIES. agricultor
LLORENÇ TEIXÉ. herbolari
PREMI GOYA 2016
divendres, 8 d’abril del 2016
EL FUTUR?: ÈSSER UN CALIDOSCOPI FRACTAL DE MIRADA POLIÈDRICA
CALIDOSCOPI
del grec kalós, bella, eidos, imatge i scopéo, observar,
és un tub que conté tres miralls,
que formen un prisma triangular amb la seva part reflectora cap a l'interior,
a l'extrem dels quals es troben dues làmines translúcides
entre les quals hi ha diversos objectes de colors i formes diferents,
les imatges es veuen multiplicades simètricament
en anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat.
FRACTAL
terme creat a partir de l'arrel llatina fractus 'trencat, fracturat, irregular'.
Els fractals neixen de l'intent de trobar una geometria
més adient per descriure els objectes de la natura.
MIRADA POLIÈDRICA
Aquella que formada per més de tres perspectives diferents
concorren en un punt o vèrtex.
dimarts, 15 de març del 2016
RODA EL MÓN I TORNA AL BORN
El temps és cíclic o lineal?
El temps no existeix.
L'eix del "El mite de l'etern retorn" és el problema del sofriment.
Com feien els primitius per bregar amb el dolor?
La solució és la negació del temps. No existeixen els esdeveniments. Només és humana l'experiència associada al Cicle: naixement, vida, mort, resurrecció. Tot el que importa ha succeït ja, no hi ha novetat, només reiteració infinita que ens allunya de la por a la mort. Perquè a la mort li segueix la resurrecció.
A més d’allunyar-nos de la mort ens hauria d’allunyar dels errors.
Però per això cal aprendre d’ells, oi?
Per això rememorant a Eliade, avui en el tancament d'un cicle amb motiu d’un aniversari anual em plantejo:
Ningú em dirà com ha de ser la meva vida.
Avui serà com jo decideixi que sigui.
Per què l'avui és meu.
Per que em rebel·lo contra el fatalisme astral o la determinació per se.
No defujo de les meves responsabilitats,
i gaudeixo de la por a la llibertat i al meu compromís personal.
Per què això és el que em manté alerta i amb vida.
I pel que fa al meu origen, el meu espai sagrat:
Rodo lo món i torno al Born, que sóc jo.
Mite de l’Etern retorn, Mircea Eliade
Parèmia original: Roda lo mon y torna al Born.
Origen: Trobem una explicació molt detallada
de N. Font y Sagué al Calendari català per a l'any 1898,
de Joan Baptista Batlle (p. 83-85)
divendres, 26 de febrer del 2016
OSCIL·LACIONS CEREBRALS COM A RESPOSTA AL TELETRANSPORT
Oscil·lacions cerebrals podrien respondre al teletransport. La tecnologia no ha assolit encara els dispositius de teletransport de la ciència ficció, però ara tenim una idea de com el cervell gestiona “emet oscil·lacions sobre" anar d'un lloc a un altre, gràcies a les investigacions dels neuròlegs que impliquen alguns voluntaris amb cablejat especial. El treball ha estat publicat a Internet el 25 febrer 2016 en el Diari de la neurona.
Arne Ekstrom, professor associat al Centre per a la Neurociència UC Davis, vol saber com memoritzem els llocs i rutes, i aprenem a trobar el nostre camí. Des de fa temps se sap que a mesura que es desplaça una rata en un laberint, el seu cervell emet una oscil·lació rítmica, va dir Ekstrom.
Això també passa quan els humans viatgen al voltant d'un paisatge virtual en una pantalla d'ordinador. La majoria dels models de la funció cerebral assumeixen que les oscil·lacions, que emanen de l'hipocamp a l'interior del cervell, són impulsats almenys en part, per les entrades externes.
"Hi ha una cocció rítmica en el cervell durant la navegació i al mateix temps per recordar coses, però no sabem si es desencadena per estímuls sensorials o pel procés d'aprenentatge", segons Ekstrom.
Ekstrom, postdoc Lindsay Vass i l'estudiant graduat Milagros S. Copara van ser capaços de resoldre aquest problema en treballar amb un grup de pacients tractats en el Departament de Cirurgia Neurològica de la UC Davis. Aquests pacients tenen una forma greu d'epilèpsia, i el cirurgià i coautor de l'estudi Kia Shahlaie va implantar elèctrodes al cervell, a l'interior del crani, per esbrinar on comença l'activitat d'atacs i identificar les opcions de tractament.
Enmig de les convulsions, els elèctrodes registren l'activitat normal del cervell, i tres pacients van ser voluntaris per participar en l'experiment. Se'ls va demanar navegar a través d'un paisatge urbà en una pantalla d'ordinador. En alguns punts, van entrar en un teletransportador i van saltar a un lloc diferent, conegut al mapa. Durant el teletransport, la pantalla es va quedar en negre per un període de temps aleatori.
El teletransport no va interrompre les oscil·lacions en absolut, però el ritme va canviar amb la distància recorreguda durant el teletransport.
Els resultats mostren que aquestes oscil·lacions són impulsats en la seva totalitat pels processos de memòria i aprenentatge en el cervell, i no depenen dels sentits externs. També mostren que l'oscil·lació porta informació sobre la velocitat i la distància recorreguda, fins i tot quan que el viatge és teletransport virtual.
Són coautors addicionals en l'estudi Masud seyal, Sarah Tomaszewski Farías i Peter Shen en els departaments de neurologia, cirurgia i radiologia neurològica, UC Davis Health System. El treball va ser recolzat pel NIH.4
Diari de Referència :
1. Lindsay K. Vass, Milagros S. Copara, Masud Seyal, Kiarash Shahlaie, Sarah Tomaszewski Farias, Peter Y. Shen, Arne D. Ekstrom.Oscillations Go the Distance: Low-Frequency Human Hippocampal Oscillations Code Spatial Distance in the Absence of Sensory Cues during Teleportation. Neuron, 2016.
DOI:10.1016/j.neuron.2016.01.045
Font:
Universitat de Califòrnia - Davis. "Com oscil·lacions cerebrals podrien respondre al teletransport." ScienceDaily. ScienceDaily 25 de febrer de 2016.
<www.sciencedaily.com/releases/2016/02/160225135704.htm>.
dimarts, 26 de gener del 2016
EL DRAC VERD (I)
EL DRAC VERD
Mite i Realitat d'Una Societat Secreta Asiàtica
La Història és plena d' enigmàtiques o controvertides germandats, ordres, lògies i societats.
Els Cavallers Templers, per exemple, són un objecte perenne de fascinació i especulació. Si els Templers van ser la inspiració per als no menys polèmics francmaçons, o si van ser una banda de heretges depravats o les víctimes innocents d'una conspiració nascuda de l'avarícia i l'enveja, segueix sent un tema d'intens debat. El que ningú pot rebatre, però, és que aquests Cavallers varen existir.
El principi i el final formal de l'Ordre poden ser datats amb precisió, i els noms dels seus líders són una matèria del registre històric. Fins i tot d'una organització dubtosa com el Priorat de Sió pot demostrar-se que ha tingut una existència genuïna, encara recent, tot i que les seves afirmacions de tenir segles de tradició i influència oculta romanguin no demostrades.
Però hi ha altres grups que semblen existir només en aquella zona grisa entre la realitat i la imaginació, els orígens, nombre, abast i propòsit romanen desesperadament difosos. Una d'aquestes entitats és la quasi-mítica Societat del Drac Verd, també coneguda com L' Ordre del Drac Verd o simplement El Drac Verd. Esmentada sovint com una societat secreta japonesa, però aquesta no és necessàriament la història complerta.
Altra evidència, o indicis, sosté que els seus veritables orígens són a la Xina o al Tibet, i que la seva influència es va estendre als centres de poder de la Rússia tsarista i de l'Alemanya nacionalsocialista.
Figures històriques des de l'Emperador Hirohito a Rasputin i Adolf Hitler han estat vinculades al Drac Verd, legítimament o no. Les aigües han estat enterbolides posteriorment per jocs de rol que han combinat a aquesta societat amb el Mites de Cthulhu de HP Lovecraft i altres elements ficticis.
Determinar el que és "real" i el que és la invenció lúdica de la imaginació d'algú pot ser complicat. El que segueix no resoldrà el misteri del Drac Verd però intentarà separar els fets i la ficció, i d'explicar d'on va sorgir la informació de certes afirmacions. En fer això, s'ofereix una besllum seductora d'una organització misteriosa que pot haver tingut un paper significatiu en la formació de la història moderna.
L'explicació més simple de la Societat del Drac Verd consisteix en que és una referència confusa a la millor coneguda, i definitivament real, Societat del Drac Negre o Kokuryukai.
Aquesta última va aparèixer primerament al voltant de 1901 i era un plançó d'una altra societat secreta japonesa més antiga, L'Oceà Negre o Genyosha. Com el seu progenitor, El Drac Negre era un organisme militant "ultra-nacionalista" que va treballar per expandir la influència del Japó imperial en el continent asiàtic.
La Societat del Drac Negre inicialment es va concentrar en combatre els interessos russos a la vasta província xinesa de Manxúria.
Per cert, la Societat va prendre el seu nom del "Drac Negre" o riu Amur que separava Manxúria i Sibèria. La xarxa del Drac Negre d'espies i sabotejadors va participar activament en la posterior guerra russo-japonesa (1904-1905), i els Dracs Negres més tard van ampliar les seves operacions i influència a tot arreu d'Àsia i Europa i fins i tot les Amèriques. El fundador nominal i líder del Drac Negre va ser Ryohei Uchida, però el veritable senyor, o "emperador del costat fosc", va ser l'ombrívol i malvat mentor de Uchida, Mitsuru Toyama, també un membre fundador de Genyosha. Ell, segons es diu, estava imbuït amb "creences religioses orientals extremes" [1].El que suggereix el misticisme i l'ocultisme atribuïts a la Societat del Drac Verd.
Va poder el calculador i silenciós Toyama haver exercit un paper orientador en ambdues societats? ¿Van ser els Dracs Negres i Verds, si és que no un i el mateix, els dos costats de la mateixa moneda conspiratòria?
Per exemple, tal com el riu Drac Negre (Amur) delineava el límit Nord de Manxúria, més al Sud el molt més petit Qinglong o riu Drac Verd seguia aproximadament la línia divisòria entre Manxúria i la Xina pròpiament tal.
Si la Societat del Drac Negre era principalment anti-russa en el seu focus, ¿va poder el Drac Verd haver estat anti-xinès o anti-occidental? Mentre que el Drac Negre va concentrar-se en l'aspecte polític, el Drac Verd va ocupar-se del regne ocultista, que era més secret? Una referència obscura però important que clarament distingeix entre les societats Negra i Verd apareix en les memòries de la "segona esposa" de l'home fort xinès Chiang Kai-Shek, Ch'en Chieh-Ju. [2]
Ella recorda que el seu marit contemplava un, "sistema completament secret de detectius privats" i considerava com a models "les societats del Drac Verd i Negre del Japó i les societats Tríada de Xangai".
Per a Chiang Kai-Shek, les dues societats estaven completament separades (encara que no necessàriament sense relacions), eren japoneses, i eren models apropiats per a l'organització de la Intel·ligència secreta. Com s'ha assenyalat, la Societat del Drac Negre estava fortament involucrada en l'espionatge i les esferes afins de la propaganda i la subversió. Com a tal, bàsicament funcionava com una extensió del "òrgan especial" de l'Exèrcit Imperial, el Tokumu Kikan. Per no quedar-se enrere en res, la Marina Imperial japonesa mantenia el seu propi servei secret, el Joho Kyoko.
Tal com l'Exèrcit va utilitzar al Drac Negre per augmentar o gestionar les seves "necessitats especials", va poder la Marina haver fer-ne ús del Drac Verd de la mateixa manera?
Segueix EL DRAC VERD II:
Referències:
1. "Japan 's Dark Background, 1881-1945". Http://www.willamette.edu/~rloftus/moremilitarism.html
2. Chieh-ju Ch'en, Chiang Kai-shek s Secret Past: The Memoir of His Second Wife, Westview Press, Boulder, 2000
El doctor Richard B. Spence és un escriptor i professor d'Història a la Universitat d'Idaho, EUA, especialitzat, entre altres matèries, en història de les societats secretes i història de l'espionatge modern.
Aquest article en castellà va ser publicat a la revista New Dawn N ° 112, de Gener-Febrer de 2009 (newdawnmagazine.com) i en ell va traçant els antecedents, des de la seva perspectiva completament racionalista i escèptica, d'una nebulosa organització asiàtica a la qual se li ha suposat una activitat variada a través de la Història, influent de manera equívoca, però sense que pugui ser perfectament delimitada.
És aquella societat japonesa de la qual es diu que un dels pocs occidentals als que va admetre va ser el militar i geopolític alemany Karl Haushofer.
Extret:
El Dragón Verde. El Mito y la Realidad de una Sociedad Secreta asiática per Richard Spence. 1 gener 2009del lloc web NewDawnMagazine traducció de Editorial-Streicher 8 novembre 2013 del lloc web Editorial-Streicher Versió original en anglès
http://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/sociopol_brotherhoodss43.htm
DRAC VERD (II)
DRAC VERD (III)
EL DRAC VERD (II)
TREVOR RAVENSCROFT I KARL HAUSHOFER
La identificació del Drac Verd com una ordre fonamentalment mística apareix més clarament en el llibre de 1973 de Trevor Ravenscroft "La Llança del Destí" (The Spear of Destiny).
És prou significatiu que Ravenscroft fos un seguidor de la Antroposofia i del seu fundador Rudolf Steiner, i el seu llibre és clarament una descripció antroposòfica de les forces ocultistes darrere d'Hitler i el seu règim nacionalsocialista.
Ravenscroft vincula fermament al Drac Verd amb el geo-polític i místic alemany Karl Haushofer, un dels suposats consellers espirituals de Hitler.
Segons Ravenscroft, el professor Haushofer, "va aconseguir ... dons extraordinaris mitjançant el seu ingrés a la Societat del Drac Verd del Japó en la qual el domini de l'Organisme del Temps i el control de les forces vitals en el cos humà són l'objectiu central dels graus ascendents de la iniciació".
Ravenscroft afegeix que, "una de les proves més altes d'aquest tipus d'iniciació a la Societat del Drac Verd exigeix la capacitat per controlar i dirigir la força vital en les plantes en una manera una mica similar als antics poders de la gent atlant".
Ravenscroft continua: "Només a altres dos europeus se'ls ha permès integrar-se a aquesta Ordre japonesa" [i qui eren ells, un es pregunta] "que exigeix juraments de secret i obediència d'una naturalesa molt més estricta i intransigent que societats secretes similars en el món occidental ".[3]
El problema principal amb tot això és que les fonts de Ravenscroft són difuses o inexistents. Ell probablement va seguir l'exemple de l'obra de 1960 de Louis Pauwels i Jacques Bergier "La Tornada dels Bruixots"(Le Matin des Magiciens).
Aquells autors afirmen que de Haushofer, "s'ha dit [per qui?] que va ser iniciat en una de les societats budistes secretes més importants i que se li va prendre jurament perquè si ell fallava en la seva missió havia de suïcidar d'acord amb el cerimonial consagrat". [4]
Suposant que aquesta és una al·lusió a la susdita Societat, encara ens veiem enfrontats amb la manca de qualsevol font identificable per a la informació que lliuren els autors. Ravenscroft continua afirmant que membres de la Societat del Drac Verd es van establir a l'Alemanya dels anys ' 20 i van unir forces allí amb un grup de monjos tibetans anomenat la "Societat d'Homes Verds".
Aquests últims eren, en realitat, els "Adeptes de Agharti i Shambala", i el seu líder era un misteriós "Home amb guants Verdes".[5] També resulta que els Dracs Verds i els Homes Verds haurien, "estat en comunicació astral durant centenars d'anys". Els germans units aviat establirien comunicació amb l'ascendent senyor Hitler. Altres des de llavors han especulat sobre l'anterior convertint als Dracs Verds en una "conspiració interna" tant de Genyosha com del Drac Negre, i fent-los, "l’avançada d'una conspiració molt més gran basada en el grup encara més secret conegut com els Homes Verds".[6]
Encara que fascinant, tals asseveracions no semblen tenir cap base en la realitat. Però axò no vol dir que no puguin tenir un bocí de veritat. Per exemple, hi havia una figura esotèrica al Berlín de finals de la república de Weimar citat de vegades com el "Mag de Guants Verds" que va arribar a ser un efímer endeví per Hitler i el Partit Nacionalsocialista.
No era tibetà sinó, un jueu que circulava sota el nom de Erik Jan Hanussen i quan es va fer incòmode per predir exactament l'incendi del Reichstag, els seus antics amics nacionalsocialistes el varen matar.[7]
De la mateixa manera, bé podria haver alguna cosa pel que fa a una connexió entre el Tibet i el Drac Verd. Un drac verd, o Zhug, exerceix un paper important en la mitologia tibetana on simbolitza el "déu del Tro ... la valentia i la força que tot ho conquereix". [8]
Més concretament, el monjo budista japonès anomenat Ekai Kawaguchi que va fer dues visites al Tibet en els anys previs a la Primera Guerra Mundial, aproximadament en el mateix temps en què Haushofer estava a Tòquio.
En aparença, Kawaguchi semblava un senzill devot religiós, però se sap que d'ell que va tenir contacte amb almenys amb un agent secret japonès mentre va estar a la Terra de les Neus Eternes, un tal Narita Yasuteru, així com amb un agent de la Intel·ligència de la Índia britànica. [9] Kawaguchi també tenia vincles amb Annie Besant i la seva secta teosofista, un altre grup acusat de subversió i impostura general. [10]
De manera molt més significativa, Kawaguchi era un devot del budisme Zen. En la seva obra de 1989 "El Hitler Desconegut", Wulf Schwarzwaller afirma que Haushofer era un mestre de diverses tradicions místiques orientals i que, "s'havia familiaritzat amb els ensenyaments Zen de la japonesa Societat del Drac Verd".[11]
Fonts més recents emfatitzen l'íntima associació del Drac Verd amb el zen, específicament de la seva branca Soto, i afirmen que, "el Drac Verd ha tingut una tradició de propagació secreta", sigui el que sigui que això signifiqui.[12] La connexió budista pot oferir algunes pistes importants.
El budisme es va originar a l'Índia i es va estendre al Tibet i a la Xina, i des d'allà al Japó. La doctrina Zen (Cha'an) també tenia les seves arrels a la Xina. Un dels "sants" budistes més reverenciats al Japó és Kukai, un místic del segle VIII-IX que va passar anys estudiant a la Xina. Curiosament, el seu principal lloc d'il·luminació espiritual va ser el Temple del Drac Verd a Xian on ell va ser entrenat en les tradicions ocultes i tàntriques que provenen del Tibet.
Retornant al Japó, Kukai va incorporar aquestes tradicions en la seva versió del budisme de la Paraula Veritable (Shingon). [13] El problema és que Shingon era i és completament diferent del Zen, de manera que què, i si és que és quelcom, està relacionat amb el Drac Verd?
Per complicar més el quadre, hi ha nombroses referències a societats xineses del Drac Verd. La majoria estan vinculades a les arts marcials. Les societats de kung-fu del Drac Verd estan actives a tot el món, però la majoria sembla ser d'origen força recent. Per estrany que sembli, durant els anys '60 la Societat del Drac Verd situada a Chicago es va embrancar en una amarga disputa amb la rival Societat del Drac Negre.
Una versió de la història del Drac Verd xinès la defineix com una societat secreta taoista formada en resposta a les persecucions del segle XVII llançades per l'Emperador, influït per jesuïtes, Kiang Hsi.
Segons això, la societat secreta va sorgir de l'Escola Mística de Tao Pensament Pur, i juntament amb un odi implacable cap a la dinastia Manxú, va romandre dedicada a la, "pràctica de l'alquímia taoista i de les tècniques de la Immortalitat".[14] Això ja sona una mica al que Ravenscroft va descriure.
El Drac Verd segons es diu també va funcionar sota nombrosos noms i disfresses. Una Societat del Drac Verd secreta i fins i tot sinistra també apareix en almenys en dues dues pel·lícules d'arts marcials: "L'Espasa Mortal" (The Deadly Sword, 1978) i "Les Set Promeses" (Seven Promises, 1980).
Finalment, una Societat Verd o Banda Verda era (i possiblement segueix sent) una força principal en el submón xinès. Llavors, podria haver-hi dues societats del Drac Verd, una japonesa i budista i l'altra xinesa i taoista?
El que si queda palès és la pol·linització mútua entre el budisme xinès i el japonès, i les sectes i societats secretes que ells han engendrat, tenen segles d'antiguitat. Dins d'aquell context, gairebé tot és possible. Altres rareses, que poden o no significar alguna cosa, inclouen el fet que durant el seu matrimoni amb una altra dona, Chiang Kai-shek va realitzar una visita a un monestir del Drac Verd. El finat acadèmic Charles Rice, després d'examinar amb cura tot el que va poder trobar sobre la Societat del Drac Verd, va preguntar-se si això no podria ser res més que el club de karate de la Guàrdia Imperial de l'Emperador japonès.[15]
El més estrany de tot, potser, és un article del 2004 del South China Morning Post que descriu la detenció de tres membres del "Culte del Temple del Drac Verd" sota l'acusació de manegar un circuit de prostitució.[16] A les víctimes femenines se'ls garantia un lloc en el cel si elles guanyaven prou diners per a la secta.
Segueix EL DRAC VERD III:
Referències:
3. Trevor Ravenscroft, The Spear of Destiny: The Occult Power behind the Spear which Pierced the Side of Christ, Weiser Books, Boston, 1982, pàg. 246-247
4. Louis Pauwels i Jacques Bergier, The Morning of the Magicians, Avon Books, New York, 1960, pàg. 279
5. Ravenscroft, op. cit., pàg. 256
6. Gil Trevizo, "The Order of the Green Dragons" (2003), http://odh.trevizo.org/green_dragons.html. Aquest article està referit als jocs de rol Delta Green
7. Sobre l'estranya trajectòria de Hanussen, vegi Mel Gordon, Erik Jan Hanussen: Hitler 's Jewish Clairvoyant, Feral House, Los Angeles, 2001
8. "Tibet 's Dragon Culture", cortesia de Charles Rice, agost de 2006
9. Alexander Berzin, "Russian and Japanese Involvement with Pre-Communist Tibet: The Role of the Shambhala Richard Spence, Secret Agent 666: Aleister Crowley, British Intelligence and the Occult, Feral House, Los Angeles, 2008, pàg. 184 i 189
11. Wulf Schwarzwaller, The Unknown Hitler: Behind the Image of History 's Darkest Name, Berkley Books, New York, 1990, pàg. 100
12. Per a una perspectiva força crítica del Zen del Drac Verd, vegi: https://groups.google.com/forum/#!topic/alt.philosophy.zen/2nqBkhBQ9yg
13. Trevor Corson, "The Magic of Buddhism", http://www.trevorcorson.com/articles/published/Entries/2000/7/1_The_Magic_of_Buddhism.html
14. "The Green Dragon Society & Brotherhood, Chi Tao Ch'uan Gung Fu: A Recent History", www.orientalherb.com/index.php?cPath=35
15. Charles Rice a l'autor, 3 juliol 2003
16. Clifford El, "Sex Cult Might Have Lured 30 Women", South China Morning Post (16 de Gener del 2004)
El doctor Richard B. Spence és un escriptor i professor d'Història a la Universitat d'Idaho, EUA, especialitzat, entre altres matèries, en història de les societats secretes i història de l'espionatge modern.
Aquest article en castellà va ser publicat a la revista New Dawn N ° 112, de Gener-Febrer de 2009 (newdawnmagazine.com) i en ell va traçant els antecedents, des de la seva perspectiva completament racionalista i escèptica, d'una nebulosa organització asiàtica a la qual se li ha suposat una activitat variada a través de la Història, influent de manera equívoca, però sense que pugui ser perfectament delimitada.
És aquella societat japonesa de la qual es diu que un dels pocs occidentals als que va admetre va ser el militar i geopolític alemany Karl Haushofer.
Extret:
El Dragón Verde. El Mito y la Realidad de una Sociedad Secreta asiática per Richard Spence. 1 gener 2009del lloc web NewDawnMagazine traducció de Editorial-Streicher 8 novembre 2013 del lloc web Editorial-Streicher Versió original en anglès
http://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/sociopol_brotherhoodss43.htm
DRAC VERD (II)
DRAC VERD (III)
EL DRAC VERD (III)
ELS SET CAPS DEL DRAC VERD
Hi ha una altra descripció general, més complicada encara que no menys misteriosa, de la Societat del Drac Verd que precedeix a la de Ravenscroft en quaranta anys i a la de Pauwels i Bergier per gairebé trenta.
És gairebé segur la font per a la major part del que ell i els altres han tingut per dir sobre la Societat del Drac Verd des de llavors. El treball en qüestió és "Les Sept Têtes du Dragon Vert" (Els Set Caps del Drac Verd, 1933) de Teddy Legrand.
El títol evoca el drac amb "set caps, deu banyes, i set corones sobre els seus caps" esmentat en Apocalipsi 12:3, encara que aquella bèstia sigui vermella, i no verda. A primer cop d’ull el llibre sembla ser només una fosca peça de novel·la sentimental francesa, encara que plena de gent i esdeveniments reals barrejats amb molts d’inventats. Bàsicament, el llibre presenta al Drac Verd o, més simplement, a "Els Verds", com a una sinistra conspiració internacional obstinada en la dominació mundial.
Un detall interessant és que aquests conspiradors secrets sumen exactament 72 i eren, probablement, els "72 superiors desconeguts" de la llegenda conspiracional.[17]
Per aconseguir el seu objectiu nefast, el Drac Verd genera la guerra, la revolució i el caos, i la seva mà és l'invisible denominador comú en esdeveniments aparentment tan dispars com,
• l'assassinat de Franz Ferdinand
• la instigació de la Revolució bolxevic
• l'assassinat dels Romanov
• l'assassinat en 1922 del ministre d'Afers Estrangers alemany Walther Rathenau
• el rapte del general rus blanc AP Kutepov
• el suïcidi aparent del milionari suec Ivar Kreuger
En resum, el Drac Verd sona a una altra versió dels infames Illuminati que obsessionen tantes teories de conspiració. En l'època de l'acció del llibre, 1929-1930, els misteriosos Verds estaven ocupats facilitant l'ascens de "l'home de les dues zetes que "sota els seus" esmolats esperons " Europa tremolaria aviat.[18]
Aquesta és una referència escassament vetllada i bastant profètica de Hitler, qui havia pujat al poder recentment quan el llibre va ser publicat. Les "Duess Zetes" eren els braços entrecreuats de l' Esvàstica. La figura central d’ "Els Set Caps del Drac Verd" és un agent secret britànic, l'as del Servei d'Intel·ligència James Nobody, que pot ser la inspiració literària original per a James Bond.
Aquest agent ja havia protagonitzat una sèrie de mediocres novel·les d'espionatge de l'escriptor francès Charles Lucieto, i l'última era un esforç per seguir la llicència de franquícia després de la mort recent de Lucieto. Un detall interessant és que Lucieto era un espia jubilat, havent servit al servei secret francès a la Primera Guerra Mundial.
Li agradava afirmar que el seu James Nobody i històries similars eren novel·les en clau que revelaven aspectes veritables encara ocults de la Història recent i dels esdeveniments actuals. Els seus editors posteriorment van donar a entendre que això va tenir alguna cosa a veure amb la seva inesperada mort. Per això no és sorprrenent que el successor de Lucieto, "Teddy Legrand", fos un pseudònim.
De fet, l'autor era Pierre Mariel, que resultà ser un tipus prou interessant. Principalment era periodista, però a l' igual que Lucieto, tenia llaços amb la Intel·ligència francesa. Això ha conduït a l'afirmació que aquest últim "va inspirar" o fins i tot va dirigir els seus esforços literaris com ho havien fet els seus predecessors.[19]
El que és més important potser, és que ell era un autoproclamat expert pel que fa a l’ocult. Alguns anys més tard, sota el nom de Werner Gerson, escriuria un dels primers llibres sobre el ocultisme nacionalsocialista.[20]
El mateix Mariel era membre de la maçònica Ordre Martinista, i va ser gran en una ocasió Gran Maestre francès de l'Antiga i Mística Ordre de la Rosa Creu (AMORC).[21]
De manera interessant, a "Els Set Caps del Drac Verd" Mariel pinta a l'Ordre Martinista com una secta conspirativa que va jugar un paper important entre bastidors en la Revolució francesa i en les posteriors agitacions polítiques, i que només podria tenir vincles amb el misteriós Drac Verd. En el llibre, els espies germans Nobody i Legrand són inspirats per la seva curiositat comuna sobre el destí de la família imperial russa.
L'objecte principal de tal fascinació és una icona de Sant Serafí, suposadament trobada en el cos de la tsarina Alexandra, que porta una inscripció desconcertant, en anglès: "SIMP The Green Dragon. You were absolutely right. Too late".[22] Ells ràpidament determinen que el primer element, que està acompanyat per un símbol "kabalístic" de sis puntes, significa "Superieur Inconnu, Maître Philippe" (Superior Desconegut, Mestre Felip), un místic martinista francès que va ser un antic guru de la tsarina Alexandra.[23]
Ells també noten la predilecció de la tsarina per la Esvástica "tibetana" com un símbol de bona sort. La resta de la història segueix els esforços del duet per descobrir qui o què constitueix el Drac Verd. Algun interès inevitablement recau sobre el successor del "maître Philippe" com a guia espiritual imperial, Rasputin, qui apareix com un instrument del Drac Verd, si és que no un membre absolut.
Legrand/Mariel observa correctament que durant la Primera Guerra Mundial el dissolut home sant va mantenir comunicació amb els misteriosos "Verds", o simplement "El Verd", basat a Estocolm, amb la qual cosa Mariel retrata un altre fragment d'una conspiració més gran. De manera interessant, el coronel Stanislaus de Lazovert, un dels homes més tard implicats en el complot per matar el dissolut santó, va afirmar que Rasputin era un membre de la "Mà Verda", una ordre secreta probablement recolzada pels enemics austríacs de Rússia. [24]
Recentment i de fonts fidedignes, l'investigador rus Oleg Shishkin va vincular als misteriosos amics de Rasputin amb una conspiració inspirada per Berlín que incloïa lògies ocultistes alemanyes i membres de la noblesa bàltica d'ètnia alemanya. La seva germanor secreta, Baltikum, usava una esvàstica verda com a símbol. Casualment o no, un dels antagonistes trobats per Nobody i Legrand és un baró bàltic, Otto von Bautenas, a qui identifiquen com, ni més ni menys que, un dels "72 Verds". Bautenas resulta haver estat una persona molt real: un ex-adepte de Baltikum, un proper aliat del polític lituà Augustine Valdemaras i líder del moviment feixista Llop de Ferro. Pierre Mariel també suggereix que el líder de l'Antroposofia, Rudolf Steiner estava involucrat en tota aquesta impostura i "política secreta" mitjançant les seves connexions amb societats secretes pan-germàniques. També deixa caure els noms de Gurdjieff i Besant en el mateix tèrbol embolic. Alhora que l'acció del llibre roman dins dels límits geogràfics d'Europa, canviant des de Constantinoble a Escandinàvia, a París i a Berlín, hi ha nombroses referències a l'Orient, sobretot al Tibet. Legrand i Nobody contracten l'ajuda d'un dels seus vells antagonistes, l’"espia internacional" jueu IT Trebitsch-Lincoln, qui s'ha transformat en el lama tibetà Dordji Den.
Aquí novament hi ha almenys un gra de veritat: en 1931 el camaleònic Trebitsch va ser ordenat com a monjo budista i es va convertir en "el venerable Chao Kung".[25] La parella finalment es troba a Berlín en presència de l'Home amb els guants Verds, aparentment un endeví asiàtic que s'ha establert a si mateix com el veritable Hanussen. Ells observen una misteriosa figura que semblava tenir un "domini complet dels seus reflexos".
¿Era aquest el "control de les forces vitals" esmentat per Ravenscroft? Com una estàtua vivent, "ni un múscul en la seva cara es va moure" quan l'estrany vident va conversar en un "excel·lent anglès d'Oxford". Nobody i el seu amic finalment comprenen que ells estan cara a cara amb "un d'aquells famosos Verds". La descripció condueix a un autor recent, Christian von Nidda, a concloure que els Verds eren ni més ni menys que éssers "reptilians".[26]
Al final, Mariel mai defineix clarament el que la Societat del Drac Verd és i no és. Indubtablement, aquesta mai va ser la seva intenció. Curiosament, no hi ha cap suggeriment de cap connexió japonesa. No obstant això, com suggereix l'episodi amb l'Home amb Guants Verds, està l'espectre d'una poderosa i misteriosa mà asiàtica en funcionament. Ell creia que el veritable propòsit de la Revolució russa era destruir la barrera de l'Est d'Europa contra la intrusió asiàtica.
Mariel va sentir una mena de "conspiració permanent contra la raça blanca -contra la civilització greco-llatina occidental- que procura debilitar, fracturar i sacsejar la construcció de la ja inestable Europa".
Quan el moment arribés, els conspiradors "el substituirien" (l'Home de les Dues Zetes) com un mitjà per provocar un nou ordre. També roman incert fins a quin punt Mariel va voler que "Els Set Caps del Drac Verd" fos pres seriosament. Evidentment, això no ha impedit a alguns prendre-s’ho així.
Veritat, ficció, o alguna amalgama estranya de les dues, el petit llibre de Pierre Mariel és indubtablement la inspiració per a la major part de les afirmacions sobre la Societat del Drac Verd que han aparegut des de llavors.
Encara ens queda preguntar-nos si, en cas que tota l'exageració, l'ofuscació, el temor supersticiós i les mentides absolutes fossin desades a un costat, hi hauria alguna cosa allà en absolut del cert. Potser ...
Referències
17. Nolan Romy, Les Grandes Conspirations de La nostra Temps, Bruxelles, 2002, pàg. 35-50
18. Teddy Legrand, Les setembre Tetes du Dragon Vert, Berger-Levrault, Paris, 1933, pàg. 78
19. Oleg Shishkin, Ubit 'Rasputina, Olma Press, Moscow, 2000, pàg. 36-37
20. Werner Gerson, Li nazisme: Societé secrete, Productions de Paris, Paris, 1969
21. Shishkin, pàg. 36
22. Legrand, pàg. 30-33
23. Nom veritable: Nizier Anthelme Philippe
24. "Stanislaus Lazovert and the Assassination of Rasputin, 29 December 1916", www.firstworldwar.com/source/rasputin_stanislaus.htm
25. Bernard Wasserstein, The Secret Lives of Trebitsch Lincoln, Penguin Books, New York, 1989, pàg. 274
26. Christian Von Nidda, Our Secret Planet, Lulu Publications, pàg. 124-125
El doctor Richard B. Spence és un escriptor i professor d'Història a la Universitat d'Idaho, EUA, especialitzat, entre altres matèries, en història de les societats secretes i història de l'espionatge modern.
Aquest article en castellà va ser publicat a la revista New Dawn N ° 112, de Gener-Febrer de 2009 (newdawnmagazine.com) i en ell va traçant els antecedents, des de la seva perspectiva completament racionalista i escèptica, d'una nebulosa organització asiàtica a la qual se li ha suposat una activitat variada a través de la Història, influent de manera equívoca, però sense que pugui ser perfectament delimitada.
És aquella societat japonesa de la qual es diu que un dels pocs occidentals als que va admetre va ser el militar i geopolític alemany Karl Haushofer.
Extret:
El Dragón Verde. El Mito y la Realidad de una Sociedad Secreta asiática per Richard Spence. 1 gener 2009del lloc web NewDawnMagazine traducció de Editorial-Streicher 8 novembre 2013 del lloc web Editorial-Streicher Versió original en anglès
http://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/sociopol_brotherhoodss43.htm
DRAC VERD (I)
DRAC VERD (II)
DRAC VERD (III)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)