Translate

dimecres, 29 d’abril del 2015

REFLEXIONS DES DE TRANTOR



TRANTOR és un planeta fictici de les novel·les de la Saga de la Fundació de l'escriptor de ciència ficció Isaac Asimov. Trantor és la capital de l'Imperi Galàctic. Posteriorment, després de la caiguda de l'Imperi, Trantor queda aïllat de tot esplendor tecnològic, sofrint un procés d'involució en què els seus habitants, majoritàriament agraris, nomenen al planeta Hame, que segons Asimov és una distorsió de la paraula "Home ", que en anglès vol dir" Llar ".

TRANTOR apareix per primera vegada en els relats curts de la Saga de la Fundació, en la novel·la Pebble in the Sky.

És l'any 12.020 G.E. i l'emperador Cleon I s'asseu al tron imperial de TRANTOR. Aquí a la gran capital multifacètica de l'Imperi Galàctic, quaranta mil milions de persones han creat una civilització d'una complexitat cultural i tecnològica inimaginable. 

TRANTOR il·lustra la mentalitat dels éssers humans que comença en Les voltes d'acer, on la tecnologia humana tanca completament a la població, aïllant de l'exterior, tant de l'espai, com l'aire lliure.

Un dels edificis destacats és la Biblioteca de TRANTOR (també referida com a Biblioteca Imperial, Biblioteca de la Universitat de Trantor o Biblioteca Galàctica), en la qual els bibliotecaris es dediquen a emmagatzemar i catalogar el coneixement de la humanitat, fent-ho accessible des de terminals de ordinador. Aquesta descrivia a TRANTOR com "el centre del Govern Imperial per innombrables generacions, i en estar situat a les regions centrals de la galàxia entre els mons més densament poblats i avançats industrialment, és el nucli de població més ric i dens que la humanitat ha conegut ". 

Però a TRANTOR es fa palès allò de que res és el que sembla i el que ho és, no ho sembla. Tal com es revela al lector en la Segona Fundació, no tots aquests grangers són el que semblen, ja que TRANTOR és la seu de la Segona Fundació, que resideix al recinte de la Biblioteca Galàctica, les dependències es mantenen ben conservades (dels pocs edificis que va sobreviure al saqueig); els camperols respecten profundament als membres de l'organització, encara sense saber en realitat el que són: els poders psíquics dels integrants de la Segona Fundació compensen el problema de la manca de tecnologia, especialment amb la seva capacitat de control mental. 

És per això que serà des de TRANTOR on restaré per reflexionar... 
hi ha que acceptar, que és el que cal.


dilluns, 3 de febrer del 2014

HOMO TECNOLÒGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER



HOMO és el gènere de primats que comprèn l’espècie humana actual (homo sapiens).

TECNOLOGIA és el “ Conjunt de coneixements tècnics, ordenats científicament, que permeten dissenyar i crear bens o serveis que faciliten l’adaptació al medi i satisfan, a més a més, les necessitats a les persones.

HOMO TECNOLOGICUS ho som tots, però avui dia hauríem d’afegir que sobre tot ho són els posseïdors d’una cyber mirada.
La xerrada Homo tecnològicus: del logos al Twitter vol mostrar com l'ésser humà és en essència un primat amb marcats instints socials, dotat d'un cervell desenvolupat i ben adaptat que ens proporciona un cert avantatge competitiu a través d'una intel·ligència que es caracteritza per dues facultats fonamentals: habilitat per manipular el nostre entorn i capacitat per comunicar-nos de forma simbòlica.

 Pel que fa a l'habilitat per manipular l'entorn cap destacar el control del foc, la invenció de l'agricultura, el descobriment dels metalls, la revolució industrial o el sorgiment de les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) →manipulacions que al seu torn han canviat les formes d'organització social i la manera com interpretem la realitat.

 La segona d'aquestes facultats, la capacitat de comunicar-nos, es transforma en diferents ocasions (oralitat, escriptura, impremta, TIC’S) i quan ho fa les seves conseqüències són de gran importància canviant els nostres hàbits socials i tenint , fins i tot efectes psicològics i neurològics.
Sense voler caure en reduccionismes tecnològics que interpreten les innovacions tècniques com a "causa" unilateral de les transformacions de la societat i del pensament, si es vol mostrar com l'habilitat per manipular l'entorn i les tècniques per comunicar-nos han portat a modificar de forma important el nostre entorn i, fins i tot, a nosaltres mateixos en un procés que es retroalimenta en complexes interaccions i que des de disciplines com la filosofia, la història, la paleoantropologia o la psicologia són explicats en termes dialèctics i d’intersubjectivitat .

Tot això ha portat a molts estudiosos a definir l'homo sapiens com homo tecnològicus, i la forma com les modificacions en les tecnologies de la comunicació han influït en els canvis del nostre entorn.  Per no perdre’ns en un mar de dades em centraré en el que són els fluxos de comunicació, de la transmissió de la informació i del coneixement.

Cal destacar el fet que la velocitat amb la qual es produeixen els canvis és motiu de que en algunes ocasions no siguem del tot conscients de la transcendència del fenomen que s'està operant en la nostra societat. La història ens parla de com les transformacions duraven dècades o centúries: el desenvolupament de l'agricultura va trigar segles a concretar-se i escampar-se pel món, el canvi cap a la revolució industrial es produeix pas a pas fins a arribar a tots els racons de la geografia mundial.
D’altra banda, la revolució actual s'ha produït d'una manera molt accelerada, gairebé “instantània” a efectes temporals històrics, afectant de manera immediata als nostres hàbits de treball, actituds socials i, en definitiva, en el nostre estil de vida.
Per tant podria dir-se que hi ha tres grans moments en la història de la humanitat, amb referència als fluxos de la transmissió de la informació, produïts per tres elements civilitzadors:

•             EL FOC
•             LA IMPREMTA
•             INTERNET



EL FOC ENS APORTARÀ EL COMPARTIR,
facilitant la supervivència, la comunicació i la tecnologia (calor-cuina-llum-artesania). Mitjançant la FOGUERA que serà el centre de vida social s'establirà el Clan, els campaments organitzats i els hàbitats temporals. I es modificaran els hàbits alimentaris que permetran l'atròfia i disminució de les mandíbules comportant una pèrdua de pes substancial del cap permetent mantenir-se més temps alçat això es deurà al fet que el nostre gran estómac d'herbívor es veurà reduït una tercera part creixent en la mateixa proporció alhora el nostre cervell. A menor ingesta més energia i tot aquesta gran aportació energètica es concentrarà….per una vegada i sense que serveixi de precedent en el creixement i desenvolupament del nostre cervell. No cal preocupar-se! Des de llavors el nostre cervell no ha adquirit ni una neurona més.

Aquest canvi d'hàbits va facilitar que pogués així reduir-se la jornada de caça fruit d'una major efectivitat (més peces i més grans) i a la conservació dels aliments cuinats que permetrà desenvolupar la tecnologia i les primeres manifestacions artístiques conseqüència de la major disposició de temps per dedicar-nos i accés a les parts més recòndites de les coves gràcies a que es disposarà de llum. Amb els primers ritus funeraris apareixerà la CULTURA, entenent com a tal, tota aquella informació que no és transmesa genèticament. Aquesta transmissió de coneixement es produirà mitjançant els Caps i els Xamans de manera oral passant d'un en un al grup mitjançant un llenguatge simbòlic i majoritàriament femení que permetrà fixar ja des d'aquest moment el coneixement.



Tota Aquesta revolució es farà doncs a l’entorn d’aquesta foguera amb aquest sentiment de grup, de clan, on la transmissió oral del coneixement no tan sols serà d’un en un si no que a més serà de l’un al grup i quedarà fixada
en diferents suports simbòlicament amb les parets de les coves, les eines, pedres, pells...



El segon element serà la IMPREMTA i perquè la impremta i no la paraula escrita (Sempre en el marc dels fluxos de transmissió de coneixement)?
A Xina  cap a l'any 105 Cai Lun l’ eunuc de la cort Han oriental de l'emperador xinès Hedo, va fabricar per primera vegada paper fent servir materials com escorça de morera, teixits de seda i draps de roba vella i un motlle fabricat de tires de bambú. L'emperador li havia encomanat la missió de buscar nous materials per escriure i difondre millor la religió budista.  L'any 610 es va introduir per primera vegada al Japó i al 750 a Àsia Central. Tenim constància de que a l’any 770 una emperadriu del Japó va encarregar 1.000.000 de còpies, de les quals no es conserva cap, d’una cita budista, que també es desconeix, només ens ha quedat el registre de l’encàrrec.
Posteriorment, el paper apareix aproximadament l'any 800 a Egipte, iniciant-se la seva fabricació 100 anys després. Els grecs, segons alguns antecedents coneixien la tècnica egípcia de la fabricació del papir des de principis del segle V aC i a Europa el paper no serà introduït fins el segle VIII pels àrabs.
Del que si es conserva una còpia és del primer llibre xinès imprès per Wang Chieh l’11/05/868, Sutra del Diamant.

És per això que amb la impremta pren el paper rellevant, donat que ens permetrà la difusió a gran escala i ens portarà a compartir una LLENGUA, una CULTURA de la comunitat que no tan sols compartirem amb el grup, a més a més, la podrem compartir amb d’altres cultures i transmetre-la a les següents generacions (Dret romà o les Homilies d’ Organyà XII).



Però serà la impremta de Gutemberg la que aconseguirà mitjançant la difusió de la paraula escrita a gran escala la que posarà de manifest la terrible potència transformadora d'un tros de paper amb un missatge escrit, generant a més l'aparició d'una elit (els que saben llegir i escriure) així com els nacionalismes i ens introduirà en la Modernitat.



No en va seran les 95 Tesis de Martí Luter que clavades a les portes de l’església del Palau de Wittenberg el 31 d’octubre de 1517 les que propiciaran les guerres de religió: Reforma i Contrareforma.
Aquest element revolucionari, a més, donarà peu a l'aparició de la indústria de la comunicació que segons McLuhan es converteix en formadora i generadora d'opinió de diferents punts de vista.



Tot això ens portarà en l'Edat Moderna a la Il•lustració i al fet que el coneixement quedi fixat i transmès entre cultures. El servei regular de notícies, l'opinió pública i el periodisme de masses comportarà a una incipient alfabetització que trencarà el monopoli del coneixement conegut fins llavors (bruixots, xamans, clergat). Sent a més un instrument actiu i indispensable de revolucions com la francesa o la bolxevic amb destacats autors (Montesquieu- Voltaire- Marx o Engels) per citar alguns.
Fent del paper escrit amb un missatge, com ja hem dit, en un dels símbols transformadors més potents de l’Edat Moderna i que ens permetrà arribar al que coneixerem com a la Societat de Coneixement.



I serà en aquesta incipient Societat del coneixement al segle XX, en la Segona Edat Contemporània – que citant a Antoni Brey- fa referència a la iniciativa privada que promou diversos projectes dedicats a “explorar, descriure i interpretar la realitat del món actual des de la perspectiva que afirma que som els protagonistes involuntaris i accidentals d’un moment singular de la trajectòria de la humanitat, un temps de canvis profunds que justifiquen la proposta d’inaugurar una nova etapa a la cronologia de la història”.


Aquest és el moment en que apareix el nostre tercer element civilitzador: INTERNET que comportarà proporcionar l'accés al coneixement en tot moment, arreu i difondre-ho en el mateix instant a temps real.
La tecnologia ens ha donat l’accès a una Societat de la informació, organitzada topològicament com la Societat en xarxa que va descriure Manuel Castells, en la qual l’acumulació de coneixement ha esdevingut un factor determinant per a mantenir-se enmig d’aquesta disbauxa dinàmica de canvis constants. De manera que apareixerà el que coneixem com l'individu hiperconnectat.



Ara be, les mateixes tecnologies que articulen el món actual i permeten dita acumulació ens converteix cada dia que passa en més ignorants digitals. Paradoxalment tendim a trobar-nos immersos, cada cop més, en una societat de desconeixement… pots saber tantes coses que saps que no saps gens i que curiosament ens retornarà a Sòcrates quan ens diu “que per cercar quelcom, cal com a mínim, tenir constància de la seva existència o si més no haver-ne sentit a parlar”.
Això ens fa adonar que hi ha com a mínim tres riscos potencials: En primer lloc, el social – que en creure que tenint l’accés obert al coneixement s’han superat algunes de les formes vigents de desigualtat social- ans al contrari, s’estan propiciant noves formes d’exclusió social: Si no ets a Google no existeixes

El segon, derivat del perill de ser ignorants envers a la capacitat d’enfrontar-nos a la resolució dels nous reptes dels quals en depèn el nostre futur global o individual en no identificar i assumir cap, ni gran ni petita,  responsabilitat que pertoca a cada un de nosaltres i que ens durà al tercer risc, en el que ja ens trobem immersos, plantejar-nos quin lloc ocuparà l’individu i fins i tot que entenem com a individu en el marc d’aquesta societat.



Per això, com el flux d'informació és constant, acabem comportant-nos com una cultura amnèsica a causa de la velocitat amb que se succeeix la transmissió de coneixement en xarxa…obre carpeta…tanca carpeta… sense donar-nos temps a aquella pausa, aquella pauta que els grecs tenien quan escrivien. No dóna temps a memoritzar res “Si som el que recordem” acabem immersos en el Bauman denomina “Societat Líquida” i que jo sempre afegeixo que en l'actualitat gairebé esdevenim gasosos.

Però com tota eina, és bona o dolenta segons l'ús que se li doni. I en l'aspecte positiu ens trobem amb el que anomenem les TIC’S i que poden ser considerades com un concepte dinàmic.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació agrupen els elements i les Tècniques utilitzades en el tractament i transmissió de les informacions (informàtica, Internet i telecomunicacions). I per extensió designen i determinen un ampli sector d'activitat econòmica. Aquestes van començar amb el que es coneix com a la WEB 1.0. Web estàtica que equivalia digitalment a la nostre foguera i que la que uns “xamans o bruixots” nodrien d’informacions que esdevenien dogma. El coneixement era l’objecte i els ordinadors varen ser interpretats com a elements “intel·ligents”.

Per sort el desenvolupament accelerat de la tecnologia i la nostre condició de sapiens va donar pas al que la majoria coneixeu com a WEB 2.0 i que va permetre que els usuaris hi participessin , no tan sols dient la seva, si no que a més podien compartir les seves produccions.

La web 2.0 s’associa a les aplicacions que ens permeten compartir  informació amb una interoperativitat potent amb un disseny centrat en l’usuari sinònim de xarxa social amb serveis de hosting, wikis, blogs, comunitats webs i moltes d’altres aplicacions i amb la col•laboració de la World Wide Web. Derivant en una explosió de continguts com mai abans s’havia vist.




Ara mateix ens trobem immersos en la WEB 3.0 basada en una web més intel•ligent, on les cerques dels usuaris són cada cop més acurades i properes al llenguatge natural. La informació posseeix semàntica associada i la web relaciona conceptes de múltiples fonts per poder deduir la informació mitjançant regles associades al significat del contingut (el que coneixem com a TAGS o etiquetes). Així la recerca d’informació queda depurada pel domini específic, contextualitzada i així acaba essent més profitosa la cerca per l’usuari.

I anem, gairebé ja, camí de la web 4.0 i que consisteix en complir  4 conceptes: usable – accessible – indexable i actualitzable.

Usable :Realment la usabilitat va molt més enllà del web, és un concepte que ha de guiar qualsevol projecte i per descomptat també el desenvolupament d'una web. Si hagués de triar entre qualsevol dels 4 conceptes que aquí mostro sens dubte el més important seria la usabilitat perquè a més engloba tots els altres. Seguir els ensenyaments d'un mestre de la usabilitat com és Jakob Nielsen faria d'Internet una eina molt més útil.

Accessible: Complir les normes i els estàndards d'accessibilitat marcats per la W3C en les seves normes WAI hauria de ser objectiu primordial en qualsevol web que es preï. La realitat és molt diferent, molt poques són les webs que passarien una revisió d'accessibilitat.
Indexable: Fer que un web sigui indexable, és a dir que pugui recórrer els cercadors farà que els cibernautes puguin localitzar més fàcilment la informació que mostrem. De que serveix tenir un web espectacular en Flash si ningú pot trobar- quan busca a Google. Les tècniques SEO ens ajuden a fer la nostra web indexable i per tant localitzable a través dels cercadors, sens dubte un món per descobrir per al 99,9% dels webs.

Actualitzable: I per últim, una vegada que tenim un web usable, accessible i indexable i de la qual estem realment orgullosos , ens adonem que el treball només ha començat. Si, ara toca actualitzar la web amb regularitat, crear continguts de qualitat, estar al dia amb les últimes notícies i oferir informació útil per al cibernauta. Perquè al cap i a la fi d'això es tracta.

EN DEFINITIVA, Sistema Operatiu Virtual

Però si ens tornem a preguntar què són les TIC’S i que fem amb tota aquesta informació, com ens diu Nicholas Carr: surfegem, passem per sobre donat que és impossible que puguem aprofundir en gairebé cap tema.

El risc segur que presenta aquesta societat és que a major accés, més analfabets creem, més difícil es fa poder abastar-ho tot. Aquesta és una mirada crítica que ens adverteix del perill que correm, davant una aparent societat del coneixement, de quedar atrapats en el que s'ha denominat pel Prof. Dr. Gonçal Mayos i altres autors com Antoni Brey, abans citat, en el seu llibre la SOCIETAT DE LA IGNORÀNCIA.



En ell ens plantegen premisses tant importants com:

•             Tota la informació és coneixement?
•             I fins i tot, què és coneixement?
•             I a més, qui ho decideix això?

Gerard Ayache a “La Gran Confusió” ens parla d’hiperinformació” per remarcar l’impacte antropològic de les noves tecnologies, sovint els internautes acaben essent internàufrags i la majoria de vegades infoxicats com ens assenyala en Joan Campàs a La Societat de la Ignorància.

Per evitar la major part dels riscos d’aquesta Societat de la incultura com són els canvis en els processos de creació, la manipulació de dades i el control dels corrents d’opinió pública.

Ens cal fer pedagogia informacional, ensenyar a navegar, a introduir les dades, a gestionar la informació i a que no tot si val (Imatge injustícia).

Gairebé la tercera part de la població mundial ja és internauta i mentre la revolució digital avança hi ha veus que qüestionen la innocuïtat de la xarxa i la seva incidència en el cervell humà.



 Les noves formes de percebre la informació estan operant canvis en els nostres cervells. Seguint a David Eagleman (*R.C.C –Incognito) i la seva filosofia de la incertesa “som conscients del temps perquè som conscients dels canvis que ocorren en l'entorn. A major nombre de canvis, major ‘expansió’ en la nostra percepció del temps”. Alguns dels seus experiments relacionen l'adrenalina amb la percepció del temps augmentat. (Actualment dirigeix un laboratori d'investigació de la neurociència, on estudia la percepció del temps, sinestèsia, neurologia i com influirà això en el sistema legal).

Per no parlar del Transhumanisme fruit de l’excés de tecnologia al servei de la ciència que hauríem de trocar cap al servei de la humanitat.

L’evolució biològica no ha anat al mateix ritme que la evolució tecnològica. Com ja hem vist el nostre cervells no està preparat per afrontar la quantitat de canvis tecnològics de modificació que es produeix al nostre entorn i que hem arribat a assolir.

La velocitat ens supera, i ara els transhumanistes ens dirien seguint el seu postulat, que és que érem imperfectes, que és mitjançant la tecnologia que podrem assolir la perfecció que ens manca convertint-nos en cyborgs.

No ens enganyem, no és cap mite, la majoria de nosaltres ja ho som:

  • Qui no porta un implant dental o d’altre tipus.
  • Qui no pren medicació per equilibrar la bioquímica del cervell
  • No cal dur maluc de titani o un braç ortopèdic, que també. Moltes dones prenen anticonceptius químics o d’ús intern i això les converteix en cyborgs.


El que ens ha de fer pensar és que tota aquesta intensitat per perpetuar l’espècie, l’objectiu final és la immortalitat, evidentment, no l’estem fent servir alhora per perpetuar el planeta.

Ja és ben cert el que ens va dir el destacat biòleg J.Rostand (1894-1977) La Ciència ens ha fet déus abans de que tinguéssim dret a ser homes.


Aleshores en l'evolució cap a l’«homo tecnològics», el de la cyber mirada,  en els aspectes filosòfics de l'evolució social. « Ens torna més ximples o esclaus de la tecnologia ? »

Els estudis antropològics han demostrat que el « Homo sapiens » no era l'únic ésser capaç de gestionar coneixement -els ximpanzés també poden-, però sí que són els únics que posseeixen intel•ligència. A la classe d'ahir, els alumnes van entendre que la intel·ligència és la capacitat per crear respostes noves que no es troben en el codi filogenètic: el coneixement heretat entre els membres d'una espècie. I la manera d'aprendre noves respostes de l'ésser humà és per imitació.
D’aqui la importància del llenguatge, tant parlat com gestual, per comunicar i aprendre. Segons els experts, la parla va associada al raonament, el coneixement i la intel·ligència emocional, i hi ha certs períodes crítics per adquirir aquestes capacitats: la privació d'interacció comunicativa a un individu fins als 6 anys suposaria que mai aprendria a parlar.

Podríem comparar aquest supòsit científic amb el cas de molts joves que s'aïllen a casa i només mantenen relacions virtuals, i preguntar-nos si la societat evoluciona o involuciona segons desenvolupa més i més la tecnologia. «L'aïllament d'aquests joves deriva a deterioraments cognitius en la parla i la intel·ligència social», com han demostrat estudis que s'estan duent a terme a la Universitat de Harvard. És com « comprar paperetes per patir una demència senil als 40 anys» .
« La tecnologia, que ens va fer més intel·ligents en augmentar les nostres connexions neuronals i que ens va ajudar a sobreviure, podria ser ara un perill»« Hi ha el risc de caure en el somnambulisme tecnològic» El somnambulisme tecnològic és la tendència social a entendre la tecnologia com un fi i no com un mitjà.

Malgrat tot, la raó del procés evolutiu és la tendència neofílica del «Homo sapiens». «Ens agrada el nou, enfrontar-nos a reptes, es tracta d'un procés determinant en la nostra humanització», va concloure. Per això, és important descartar aquelles actituds que repudien els avenços tecnològics en considerar-los negatius.

Per acabar, citar l'últim treball de l'eminent antropòleg Prof. Dr. Eudald Carbonell que també contempla tres revolucions que ens han determinat profundament: la neolítica, la industrial i la cientificotècnica.

“Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que nosaltres propiciarem el sorgiment d'una nova espècie: l'Homo exnovo, un ser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l'esclavitud de l'etologia primat que encara sofreix l'Homo sapiens, tal com explica al seu llibre "El naixement d'una nova consciència"”


HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER I/V 

http://youtu.be/hq0plsYocQc

HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER II/V 

http://youtu.be/kOyoRJYFTk0

HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER III/V 

http://youtu.be/NYKIWNA5wc0


HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER IV/V 

http://youtu.be/14MET2M6jY8

HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER V/V 

http://youtu.be/h7oYvHyRV8Y












http://www.sarasuati.com/transhumanismo
http://www.sarasuati.com/transhumanismo-bis



dilluns, 23 de desembre del 2013

2014: 300, SOM O NO SEREM.


Som CATALANS i estiguem on estiguem arreu del món, ens dediquem a la recerca de solucions dels problemes difícils, amb l'eficàcia, l'eficiència, l'estalvi de vides i amb la major cura per la nostra gent amb pressupostos molt baixos i pocs possibles amb els quals gairebé no hi ha moltes opcions, sense que el món sigui conscient que, en molts cassos ens hi va les vides pròpies i de molta gent.

No acostumem a entrar en pànic, coneixem i confiem en el nostre poble, la nostra gent, hem desenvolupat la potenciació del nostre instint de supervivència, del nostre afany de ser. Sabem que hi ha un futur més a prop que l’horitzó amb resolució.

No hem deixat d’explorar metòdicament les opcions i vies que podien ser útils per a ser lliures. Un dels millors trets identitàris que tenim és que fem camí amb el cap aixecat, ben alt. És així com ens hem adonat de totes les vies i recorreguts, fets i per fer, amb tots els catalans que tenen les seves llars fora de Catalunya però amb més sentiment català que mai i amb l’orgull i la dignitat que proporciona saber qui ets, d’on vens i cap a on vols anar. En aquest temps, però, tot l'estat d'ànim de la societat que lluitava al país, a casa,  era molt baix i ple de decepció, de desil•lusió. I va ser aleshores que en rebre el suport intens i vibrant dels catalans d’arreu del món compartint l'empoderament i assessorament estratègic, focalitzat amb precisió en les delicades àrees del sistema governamental central de la resta d'Espanya que en aquell moment negaven la major, aquests catalans d’arreu ens varen aportar la neta i clara mirada que ens mostrava una crisi que no era nostra, que era específica de l'economia i centralització d’un Estat que es negava a admetre que les febleses, abusos i descontrol del que eren autors. 
Aquests catalans d’arreu del món ens varen mostrar que més enllà de les fronteres podíem trobar, no tan sols, suport econòmic per aquestes altres vies. A l'estranger també podíem gaudir de recolzament polític i humà, tan sols calia trencar les cadenes per ser lliures. El que va ser més  impressionant, fins i tot en aquesta etapa, va ser la incredulitat i ceguera de l’estat que es negava a acceptar la realitat mentre la crítica situació econòmica havia ja envaït Europa que començava a prendre consciència. 
Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got. Nacional i internacionalment aquest dolor es va sentir intensa i molt profundament per tots els catalans que eren fora. Va frapar-los tant directament al cor que varen respondre al bram de dolor amb un clam de resolució neguitejats per la urgència. Tots junts, foren on foren, del planeta varen organitzar-se  decidint que ja n’hi havia prou, calia fer quelcom, perquè ara res era pitjor que el no fer res, la inacció. Aquesta és una decisió però en el cor dels catalans no és pas una opció.
Varen concentrar-se en fer allò que els ha estat sempre de fer envers els problemes i les situacions difícils. Varen escurar-se les butxaques i amb enginy i capacitat de ser assertius amb l’ús de la seva capacitat  d’innovació varen tornar-nos la seva fresca i serena mirada en la recerca de respostes. Xerrades i debats en torn a totes les opcions possibles que eren al seu abast. No renunciant mai a explorar cap procés o procediment que permetés aconseguir la mínima viabilitat per a engegar i dur a bon terme aquest procés amb l’objectiu de la independència com a meta.
.... als catalans de casa, aquells que s’havien acostumat al brogit del silenci en el que s’havien anorreat els va fer parar compte de que avui era demà. Que calia segar cadenes i avançar amb el cap ben alt i desacomplexadament sense vergonya - avis, pares, fills i nets - mirar-se els uns en els ulls dels altres i donant-se les mans amb tots i cada un dels catalans de totes les contrades, amb un somriure, mostrar per fi qui som: catalans i lliures, sia on sia, d’arreu del món!
Ningú ens pot donar el que ja és nostre. Som i serem!




I aquí és on podem anar de lo macro a lo micro i de l’universal a l’individual. Us parlaré de la història d’una catalana que exemplifica gràfica, literal i textualment això descrit abans i que podem simplificar en el següent lema que de ben segur tots reconeixem en la nostre essència  de catalans i encara més en la de les catalanes :

"Failure is not an option"


Què fa especial a Esther Beltran?
Que ha deixat de justificar-se com a dona i com a catalana. Sense complexes, com dèiem abans, amb el cap ben alt i la mirada fixa més enllà de l’horitzó aportant tota la seva resolució assertiva i capacitat resilient. Ella va aprendre fora de casa que la inacció és un error, que en la seva dedicació a cercar respostes era possible positivitzar la iniciativa i a posar en valor la seva capacitació innovadora.

El punt d’origen,  la seva condició cromosòmica, ser una dona catalana. 

La seva meta, la independència personal i de país.

No ha estat mai un recurs humà, ha estat una humana amb recursos. 

Us la presento:

La Doctora Esther Beltran és la primera persona al món que ha aconseguit salvar als astronautes d'una situació catastròfica sense posar-se en risc ni afegir cap altre perill a ningú de la tripulació ni personal de suport. Els protocols desenvolupats per ella s'estan implementant actualment a situacions reals com son: la prevenció d’epidèmies desprès d'un desastre natural o de caràcter humà implementats per la Creu Roja i també, en operacions laborals arreu del mon com a elements de regulació de rutines en els Hospitals i sistemes Sanitaris de la Salud Mundial implementats, en aquest cas, per la Organització Mundial de La Salud i centres com CDC, als USA. 

Ella es metgessa, catalana, nascuda i criada a Barcelona, Catalunya, Europa. El seu plat favorit, gastronòmicament parlant, és la "Botifarra amb mongetes" (cosa que recomana a la població mundial).

Ella ens representa al món, ella som tots.


© Mayte Duarte,  23 desembre 2013.
2014: 300, som o no serem ||*||




dijous, 13 de juny del 2013

LA FLOR DE LOTUS


La flor del lotus és un dels més antics i profunds símbols del nostre planeta. Creix en el fang i s'alça sobre la superfície per florir am una subtil bellesa. A la nit la flor es tanca i s'enfonsa sota l'aigua, quan l’alba s'alça torna a obrir-se. 
Simbolitza la puresa del cor i de la ment, representa longevitat, salut, honor i Bona fortuna.

La flor de lotus és un dels símbols més importants de la filosofia oriental des d'Egipte i Grècia, fins a Índia i la Xina.

I us preguntareu per què us enraono d’aquesta flor. 
Per què creix enmig d’un context hostil, lentament, però sempre cercant la llum. Símbol del despertar espiritual i de la vida, de la il•luminació, sinònim de fertilitat, riquesa, puresa i saviesa, de creació i de renéixer, i símbol del triomf després d'una àrdua lluita amb la vida.

I tot això em fa pensar en la nostra preuada Marta Doltra fins avui secretaria del Liceu Joan Maragall de Filosofia.

No és mestre qui ensenya, és mestre de qui s’aprèn.

Marta, gràcies!

Gràcies per tot el que ens has donat, gràcies per tot el que encara ens donaràs.

Mayte Duarte XII-VI-MMXIII






divendres, 24 d’agost del 2012

I QUI SÓC JO PER A CONTRADIR A CONTROL MFM? ....



... sembla que el meu intercomunicador espai/temporal pateix interferències i no aconsegueixo traslladar-me a voluntat per la línia temporal  desitjada!!!!
11 d’àbril...

Aquí control MFM:
... en relació a les dificultats espai/temporals plantejades, el qué es fa evident és que ets la nova psicohistoriadora (1) del planeta que ha de continuar les recerques d’en Hari Seldon (2). Creiem que hauries de començar a escriure immediatament la continuació catalano-atapuerquense de la seva obra.
És urgent per a la supervivència de l’homo!
12 d’abril...


La Psicohistòria va veure la llum de la mà d’Isaac Asimov al 1951 a la seva obra Fundació en l’àmbit de la literatura de la ciència ficció. Aquesta ciència combinava la història, la psicologia, l’estadística i les matemàtiques per calcular el comportament estadístic de grups macro gegants de persones inserint les dades obtingudes dins d’una matriu matemàtica. Fent servir l’analogia de que com en un gas, el moviment d’una sola molècula és molt difícil de predir, però si observem el gas a una escala visible, el seu comportament es pot predir amb prou exactitud. Així, l’evolució històrica i social de bilions de persones es pot preveure molt acuradament. Va basar la seva ciència en dos premisses:

Que la població a modelar fou prou gran.
Que havia de ser ignorant dels resultats de l’aplicació dels anàlisis psicohistòrics.


     Aquesta ciència es fa difícil d’aplicar donat la varietat de les accions humanes. Un sol individu pot trasbalsar completament un pla que no mouria mai la humanitat en bloc. Per a mi, assumida -i fins i tot- clofolla individualista, va ésser tot un repte. Què volia el gruix de la humanitat?

Uniformitat: jo seria singular.
Acceptació: jo seria inconformista....una irresignable inconformista.
Ignorància: jo mai sabria prou.
Submissió: jo moriré dempeus...però lliure.

I serà des de aquestes planes que faré la tasca encomanada per control MFM.
Fins a la propera reflexió!


Per a més informació comsulteu la  bibliografia recomanada:
http://www.asimovonline.com/asimov_home_page.html


Mayte Duarte, 14/07/09
http://www.sarasuati.com/psicohistoria/

(1) ...Gaal Dornick, utilizando conceptos no matemáticos, ha definido la Psicohistoria como la rama de las matemáticas que trata sobre las reacciones de conglomeraciones humanas ante determinados estímulos sociales y económicos...
 ...Implícita en todas las definiciones está la suposición de que el número de humanos  es suficientemente grande para un tratamiento estadístico válido. El tamaño necesario de tal número puede ser determinado por el primer Teorema de Seldon, que... Otra suposición necesaria es que el conjunto humano debe desconocer el análisis psicohistórico a fin de que su reacción sea verdaderamente casual...
 Enciclopédia Galáctica. (*)

(2) HARI SELDON-....Nació el año 11988 de la Era Galáctica, falleció en 12069. Las fechas suelen expresarse en términos  de la Era Fundacional en curso, como 79 del año 1 E.F. Nacido en... las anécdotas sobre su inteligencia son innumerables, y algunas contradictorias.
... Sus contribuciones más importantes pertenecen al campo de la Psicohistoria. Seldon conoció la especialidad como poco más que un conjunto de vagos axionas, la dejó covertida en una profunda ciencia estadística...
 Enciclopédia Galáctica. (*)

(*) Asimov, Isaac. Fundación, Círculo de Lectores. Barcelona, 1989 (pp 9, 21).