Translate

dimarts, 2 de juny de 2015

KAIRÓS

Si he d'escollir entre els tres noms del temps em quedo amb KAIRÓS que des del llindar i entre el subtil oblit i l'efímer record, només hi som tu i jo en un etern petó de color blau cel.

Kairós (del grec καιρός) era, per part dels antics grecs, una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Aion i Cronos, i fa referència al "moment adient i oportú" o "moment suprem". Mentre el concepte de cronos es referia al temps cronològic o seqüencial, kairós representava un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d'especial; cronos és així un concepte quantitatiu, mentre que kairós té un caràcter qualitatiu.

Hi ha un flux en l'univers que es diu tao. El tao flueix lentament, però mai per i és increïblement poderós, mantenint les coses de l'univers en ordre i equilibri. Es manifesta a través de canvis d'estacions, cicles vitals o mutacions de poder o ordre. El tao és la llei de tot. El que segueix al tao es fa un amb l'tao. A més, convé comprendre el chi (terme xinès per a 'vapor, alè o energia'), perquè el txi i el tao van de la mà, ja que el txi és l'energia que circula en l'univers, per la qual cosa es pot dir que el tao és flux de chi.

El concepte del TAO es basa en acceptar que l'única constant en l'univers és el canvi i que hem d'acceptar aquest fet i estar en harmonia amb ell. 

El canvi és el flux constant de l'ésser al no ser, del possible a la realitat, yin a yang , femení a masculí. 

Cada canvi és un acte de justícia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada