Translate

dimarts, 7 de juliol de 2015

I EN DIR NOUS VULL DIR...


La paraula "noètic" prové del grec nous. Es refereix al "coneixement intern", una mena de consciència intuïtiva d'accés directe i immediat al coneixement més enllà del que està a disposició dels nostres sentits normals i el poder de la raó. 

També és traduït com "veure destriant" o més concretament, es podria equiparar a "pensar" -ja que ens trobaríem davant d'una "visió (psíquicament parlant ) reflexiva de les coses ". Avui, un dels significats que dóna la RAE al terme "noesis", d'on ve "noètica", és "visió intel·lectual, pensament".

Les Ciències Noètiques són exploracions de la naturalesa i el potencial de la consciència mitjançant múltiples formes de coneixement, incloent-hi la intuïció, el sentiment, la raó i els sentits. Ciències Noètiques exploren el "cosmos intern" de la ment (consciència, ànima, esperit) i com es relaciona amb el “cosmos exterior "del món físic.


La consciència pot estudiar-se des de tres perspectives: en primera persona - Dóna suport a les persones per explorar i desenvolupar la seva consciència subjectiva (la meditació i altres pràctiques espirituals). Posant l'èmfasi en el coneixement intern i la transformació personal.

En segona persona - Explora i dóna suport a les relacions de transformació i de la consciència intersubjectiva (el diàleg compassiu, la construcció de la comunitat, una societat de la saviesa mundial). L'èmfasi en l'aprenentatge de transformació i de saviesa col·lectiva.

I en tercera persona - recopilació de dades sobre objectius fisiològics correlacionats de la consciència (utilitzant rigorosos protocols d'investigació científica, inclosos els experiments en la PSI, la curació ment-cos, i les energies subtils). L'èmfasi en la comprensió científica. Aquests són els elements complementaris d'una "ciència noètica".

Aquestes tres perspectives valoren i donen feina múltiples formes de saber, incloent la intuïció, la raó i els sentits en diferents combinacions. L'objectiu d'aquest treball és donar suport a les persones en la transformació de la seva pròpia consciència (el desenvolupament de les seves potencialitats humanes innates i la capacitat creativa) com a base per a la transformació col·lectiva cap a un món basat en la llibertat, la saviesa i l'amor.

En l'Antiguitat, els filòsofs grecs utilitzaven aquesta paraula per referir-se al verb "intuir", i per a Aristòtil la noètica era la seva doctrina de la intel·ligència. Per a Plató, per exemple, la noesis era el "grau més elevat de coneixement, en ser l'única capacitat de l'ànima que permet la captació directa de les Idees, de la veritable realitat.
Per "consciència", els estudiosos de la noètica es refereixen a la nostra ment, capaç de modificar el món físic. 

S’haurà donat de banda durant segles, la naturalesa espiritual de l'ésser humà en favor de la Ciència i la raó? Serà el moment de traspassar aquestes barreres, ara que la tecnologia ha travessat tants límits, dur la frontera de la raó cap a un espai on també hi tingui cabuda l'ánima com a font de coneixement?

L’homo tecnologicus segueix sent racional i pretén aconseguir conjugar tot el saber humà per avançar donant un pas més enllà unint l'intel·lecte amb l'espiritual.

Ho aconseguirà? 
Seguirà essent humà?
Ha estat algun cop humà?
Què és lo humà? 
Aquesta fora, potser, la pregunta.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada