El temps és cíclic o lineal?
El temps no existeix.
L'eix del "El mite de l'etern retorn" és el problema del sofriment.
Com feien els primitius per bregar amb el dolor?
La solució és la negació del temps. No existeixen els esdeveniments. Només és humana l'experiència associada al Cicle: naixement, vida, mort, resurrecció. Tot el que importa ha succeït ja, no hi ha novetat, només reiteració infinita que ens allunya de la por a la mort. Perquè a la mort li segueix la resurrecció.
A més d’allunyar-nos de la mort ens hauria d’allunyar dels errors.
Però per això cal aprendre d’ells, oi?
Per això rememorant a Eliade, avui en el tancament d'un cicle amb motiu d’un aniversari anual em plantejo:
Ningú em dirà com ha de ser la meva vida.
Avui serà com jo decideixi que sigui.
Per què l'avui és meu.
Per que em rebel·lo contra el fatalisme astral o la determinació per se.
No defujo de les meves responsabilitats,
i gaudeixo de la por a la llibertat i al meu compromís personal.
Per què això és el que em manté alerta i amb vida.
I pel que fa al meu origen, el meu espai sagrat:
Rodo lo món i torno al Born, que sóc jo.
Mite de l’Etern retorn, Mircea Eliade
Parèmia original: Roda lo mon y torna al Born.
Origen: Trobem una explicació molt detallada
de N. Font y Sagué al Calendari català per a l'any 1898,
de Joan Baptista Batlle (p. 83-85)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada