Eduquem els nostres fills sense manual d'instruccions. Passem d'entendre'ns amb la mirada a no entendre'ns gens. De considerar-los un bocí de nosaltres a éssers totalment aliens.
I ens fem creus de com és possible que no entenguem res de res, ni els uns... ni els altres.
Temps al temps, per que com diu la dita oriental: per les seves obres coneixereu al mestre.
I val a dir que és llavors, quan realment els deixes ser qui són, que et reconeixes en ells, en el gest, la paraula i el fet.
Avui ha estat un despertar Turdus merula, és un orgull ser la seva mare. La connexió, la tradició, l'estimació i la comprensió esdevenen el bàlsam de les ferides de creixement, de la maduresa i els eixordadors silencis, muts crits d'impotència.
La nissaga continua i el nostre somriure d'avui és per la jove merla desorientada que ha trobat de nou el seu lloc, la seva llar, i ens ha apropat una mica més els cors, somnis i il·lusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada