Translate

dimecres, 14 d’octubre de 2015

EL VIATGE DE DANTE

El mot VIATGE, deriva de la llengua llatina "Viaticum", que literalment vol dir, Jornada, Etapa, Passeig, Trasllat, Pelegrinatge; és l'acte que s'executa per anar d'un punt a un altre, així com el camí per on aquest es fa. El viatge al món medieval es presenta com una constant recerca de l'home en la immensitat de l'espai, un trasllat que es realitza de manera física i espiritual. En certa mesura, aquest desplaçament no només es basa en un moviment espacial i material dels viatgers, sinó que comporta un trasllat cultural, mental i espiritual dels mateixos. Els viatges obren nous mons, generant una ruptura amb la quotidianitat i establint una obertura amb espais estranys, únics i diferents. Espais que poden ser exteriors o interiors de l'homo viator, donat que el periple es torna una instància amb la qual el viatger pot conèixer-se a si mateix tant com al seu context, i que la literatura ens permet recorre sense limitacions de temps o espai.


Dante va titular al seu poema Comèdia, encara que una llarga tradició iniciada per Boccaccio l'ha adjectivat com Divina, tant per la seva excelsitud als ulls del primer biògraf de Dante com per tractar d'assumptes no terrenals. No se sap amb exactitud quan va començar Dante la redacció de la Comèdia. Les paraules de l'autor al final de la Vita Nuova fan pensar que la idea del triomf de Beatriu més enllà de la mort li va sorgir abans de ser desterrat, però res indica que comencés el treball de forma immediata. És possible que la composició tingués el seu inici cap 1306-1307, des de poc després d'iniciar el seu desterrament, fins poc abans de morir (1320), és a dir, durant uns quinze anys.

La Divina Comèdia relata el viatge de Dante per l'Infern, el Purgatori i el Paradís, guiat pel poeta romà Virgili. El poema comença amb la trobada de Virgili amb Dante, que s'ha perdut en una selva i ensopega amb bèsties salvatges. Virgili li confessa al poeta que ha vingut en nom de Beatriu, una dama virtuosa, i el condueix per un llarg viatge de redempció que comença a l'Avern: aquí, van passant per cercles infernals; en el primer, estan "els infeliços que mai van estar vius", els nens que no van poder rebre el baptisme abans de morir i persones de grandesa espiritual com Virgili, que van intuir la revelació cristiana. En el segon cercle ja l'Infern es mostra amb tota propietat: a l'entrada d'un pou es troba Minos, una mena de jutge. En els cercles superiors habiten els que es van deixar guiar per la incontinència; en els inferiors, els que van respondre als seus més baixos instints. Després es descriuen els perversos, que al final de les seves vides van quedar sols; els luxuriosos, vençuts pel pur plaer sexual; els avars; els malalts d'ira, condemnats a colpejar-eternament enfonsats en el fang ...

La secció de l'Infern és la més coneguda de totes precisament per l'altura que cobren les seves escenes monstruoses, com si assistíssim al mal d'una manera directament visual: per exemple, els estafadors neden en una massa bullent de peix. El Purgatori rau en una muntanya envoltada de precipicis, i allí les ànimes han de consagrar-se al Bé per expiar les seves culpes i ser finalment salvades per Déu. Dante té oportunitat de veure l'ascens de l'ànima del poeta Estaci cap al cel després d'haver estat purificat. A la secció del Paradís Dante aconsegueix la màxima perfecció espiritual: veu les processons simbòliques, els misteris de la fe com l'Encarnació Divina, i en un núvol de flors disposada pels àngels aconsegueix veure a Beatriu (la seva redemptora), que puja al carro de l'Església.

El tema central de la Comèdia és el viatge que realitza Dante, al llarg del qual trobarà la seva pròpia identitat. Però, ja des d'antic, el viatge representa la condició humana, de tal manera que no només es tractaria de l'adquisició d'unes experiències sinó que a més cal buscar un simbolisme a cadascuna de les etapes, a cada un dels passos pels que transita el caminant: l'Infern comença en la nit, equivalent de la desesperació; l'arribada al Purgatori es produeix a l'alba, símbol de l'esperança, mentre que l'entrada al Paradís és al migdia, com a clara mostra de la salvació per l'abundant llum que hi ha.

Partint d'unes coordenades cronològiques reals (el viatge s'iniciaria l'any jubilar de 1300, possiblement la nit del Dijous Sant i duraria vuit dies), l'obra s'organitza sobre dos eixos essencials, perfectament testificats en la tradició literària anterior: els llibres de viatges (freqüentment al Més Enllà) i la literatura de visions, encara que Dante modifica tots dos gèneres i els adapta al seu peculiar plantejament. En tot cas, Dante porta a terme una profunda i rica reelaboració dels textos que li han servit de base.





Mès info:

http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=152
http://iconosmedievales.blogspot.com.es/2015/10/canto-xiii-la-visita-de-dante.html
http://www.biografiasyvidas.com/monografia/dante/
https://www.youtube.com/watch?v=_XlsT-G5tUk

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada