HOMO és el gènere de primats que
comprèn l’espècie humana actual (homo sapiens).
TECNOLOGIA és el “ Conjunt de
coneixements tècnics, ordenats científicament, que permeten dissenyar i crear
bens o serveis que faciliten l’adaptació al medi i satisfan, a més a més, les
necessitats a les persones.
HOMO TECNOLOGICUS ho som tots,
però avui dia hauríem d’afegir que sobre tot ho són els posseïdors d’una cyber
mirada.
La xerrada Homo tecnològicus: del
logos al Twitter vol mostrar com l'ésser humà és en essència un primat amb
marcats instints socials, dotat d'un cervell desenvolupat i ben adaptat que ens
proporciona un cert avantatge competitiu a través d'una intel·ligència que es
caracteritza per dues facultats fonamentals: habilitat per manipular el nostre
entorn i capacitat per comunicar-nos de forma simbòlica.
Pel que fa a l'habilitat per manipular
l'entorn cap destacar el control del foc, la invenció de l'agricultura, el
descobriment dels metalls, la revolució industrial o el sorgiment de les TIC
(Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) →manipulacions que al seu
torn han canviat les formes d'organització social i la manera com interpretem
la realitat.
La segona d'aquestes facultats,
la capacitat de comunicar-nos, es transforma en diferents ocasions (oralitat,
escriptura, impremta, TIC’S) i quan ho fa les seves conseqüències són de gran
importància canviant els nostres hàbits socials i tenint , fins i tot efectes
psicològics i neurològics.
Sense voler caure en
reduccionismes tecnològics que interpreten les innovacions tècniques com a
"causa" unilateral de les transformacions de la societat i del
pensament, si es vol mostrar com l'habilitat per manipular l'entorn i les
tècniques per comunicar-nos han portat a modificar de forma important el nostre
entorn i, fins i tot, a nosaltres mateixos en un procés que es retroalimenta en
complexes interaccions i que des de disciplines com la filosofia, la història,
la paleoantropologia o la psicologia són explicats en termes dialèctics i
d’intersubjectivitat .
Tot això ha portat a molts
estudiosos a definir l'homo sapiens com homo tecnològicus, i la forma com les
modificacions en les tecnologies de la comunicació han influït en els canvis
del nostre entorn. Per no perdre’ns en
un mar de dades em centraré en el que són els fluxos de comunicació, de la transmissió
de la informació i del coneixement.
Cal destacar el fet que la
velocitat amb la qual es produeixen els canvis és motiu de que en algunes
ocasions no siguem del tot conscients de la transcendència del fenomen que
s'està operant en la nostra societat. La història ens parla de com les transformacions
duraven dècades o centúries: el desenvolupament de l'agricultura va trigar
segles a concretar-se i escampar-se pel món, el canvi cap a la revolució
industrial es produeix pas a pas fins a arribar a tots els racons de la
geografia mundial.
D’altra banda, la revolució
actual s'ha produït d'una manera molt accelerada, gairebé “instantània” a
efectes temporals històrics, afectant de manera immediata als nostres hàbits de
treball, actituds socials i, en definitiva, en el nostre estil de vida.
Per tant podria dir-se que hi ha
tres grans moments en la història de la humanitat, amb referència als fluxos de
la transmissió de la informació, produïts per tres elements civilitzadors:
• EL
FOC
• LA
IMPREMTA
• INTERNET
EL FOC ENS APORTARÀ EL COMPARTIR,
facilitant la supervivència, la
comunicació i la tecnologia (calor-cuina-llum-artesania). Mitjançant la FOGUERA
que serà el centre de vida social s'establirà el Clan, els campaments
organitzats i els hàbitats temporals. I es modificaran els hàbits alimentaris
que permetran l'atròfia i disminució de les mandíbules comportant una pèrdua de
pes substancial del cap permetent mantenir-se més temps alçat això es deurà al
fet que el nostre gran estómac d'herbívor es veurà reduït una tercera part
creixent en la mateixa proporció alhora el nostre cervell. A menor ingesta més
energia i tot aquesta gran aportació energètica es concentrarà….per una vegada
i sense que serveixi de precedent en el creixement i desenvolupament del nostre
cervell. No cal preocupar-se! Des de llavors el nostre cervell no ha adquirit
ni una neurona més.
Aquest canvi d'hàbits va
facilitar que pogués així reduir-se la jornada de caça fruit d'una major
efectivitat (més peces i més grans) i a la conservació dels aliments cuinats
que permetrà desenvolupar la tecnologia i les primeres manifestacions
artístiques conseqüència de la major disposició de temps per dedicar-nos i
accés a les parts més recòndites de les coves gràcies a que es disposarà de
llum. Amb els primers ritus funeraris apareixerà la CULTURA, entenent com a
tal, tota aquella informació que no és transmesa genèticament. Aquesta
transmissió de coneixement es produirà mitjançant els Caps i els Xamans de
manera oral passant d'un en un al grup mitjançant un llenguatge simbòlic i
majoritàriament femení que permetrà fixar ja des d'aquest moment el
coneixement.
Tota Aquesta revolució es farà
doncs a l’entorn d’aquesta foguera amb aquest sentiment de grup, de clan, on la
transmissió oral del coneixement no tan sols serà d’un en un si no que a més
serà de l’un al grup i quedarà fixada
en diferents suports
simbòlicament amb les parets de les coves, les eines, pedres, pells...
El segon element serà la IMPREMTA
i perquè la impremta i no la paraula escrita (Sempre en el marc dels fluxos de
transmissió de coneixement)?
A Xina cap a l'any 105 Cai Lun l’ eunuc de la cort
Han oriental de l'emperador xinès Hedo, va fabricar per primera vegada paper
fent servir materials com escorça de morera, teixits de seda i draps de roba
vella i un motlle fabricat de tires de bambú. L'emperador li havia encomanat la
missió de buscar nous materials per escriure i difondre millor la religió
budista. L'any 610 es va introduir per
primera vegada al Japó i al 750 a Àsia Central. Tenim constància de que a l’any
770 una emperadriu del Japó va encarregar 1.000.000 de còpies, de les quals no
es conserva cap, d’una cita budista, que també es desconeix, només ens ha
quedat el registre de l’encàrrec.
Posteriorment, el paper apareix
aproximadament l'any 800 a Egipte, iniciant-se la seva fabricació 100 anys
després. Els grecs, segons alguns antecedents coneixien la tècnica egípcia de
la fabricació del papir des de principis del segle V aC i a Europa el paper no
serà introduït fins el segle VIII pels àrabs.
Del que si es conserva una còpia
és del primer llibre xinès imprès per Wang Chieh l’11/05/868, Sutra del
Diamant.
És per això que amb la impremta
pren el paper rellevant, donat que ens permetrà la difusió a gran escala i ens
portarà a compartir una LLENGUA, una CULTURA de la comunitat que no tan sols
compartirem amb el grup, a més a més, la podrem compartir amb d’altres cultures
i transmetre-la a les següents generacions (Dret romà o les Homilies d’ Organyà
XII).
Però serà la impremta de
Gutemberg la que aconseguirà mitjançant la difusió de la paraula escrita a gran
escala la que posarà de manifest la terrible potència transformadora d'un tros
de paper amb un missatge escrit, generant a més l'aparició d'una elit (els que
saben llegir i escriure) així com els nacionalismes i ens introduirà en la
Modernitat.
No en va seran les 95 Tesis de
Martí Luter que clavades a les portes de l’església del Palau de Wittenberg el
31 d’octubre de 1517 les que propiciaran les guerres de religió: Reforma i Contrareforma.
Aquest element revolucionari, a
més, donarà peu a l'aparició de la indústria de la comunicació que segons
McLuhan es converteix en formadora i generadora d'opinió de diferents punts de
vista.
Tot això ens portarà en l'Edat
Moderna a la Il•lustració i al fet que el coneixement quedi fixat i transmès
entre cultures. El servei regular de notícies, l'opinió pública i el periodisme
de masses comportarà a una incipient alfabetització que trencarà el monopoli
del coneixement conegut fins llavors (bruixots, xamans, clergat). Sent a més un
instrument actiu i indispensable de revolucions com la francesa o la bolxevic
amb destacats autors (Montesquieu- Voltaire- Marx o Engels) per citar alguns.
Fent del paper escrit amb un
missatge, com ja hem dit, en un dels símbols transformadors més potents de
l’Edat Moderna i que ens permetrà arribar al que coneixerem com a la Societat
de Coneixement.
I serà en aquesta incipient Societat
del coneixement al segle XX, en la Segona Edat Contemporània – que citant a
Antoni Brey- fa referència a la iniciativa privada que promou diversos
projectes dedicats a “explorar, descriure i interpretar la realitat del món
actual des de la perspectiva que afirma que som els protagonistes involuntaris
i accidentals d’un moment singular de la trajectòria de la humanitat, un temps
de canvis profunds que justifiquen la proposta d’inaugurar una nova etapa a la
cronologia de la història”.
Aquest és el moment en que
apareix el nostre tercer element civilitzador: INTERNET que comportarà
proporcionar l'accés al coneixement en tot moment, arreu i difondre-ho en el
mateix instant a temps real.
La tecnologia ens ha donat
l’accès a una Societat de la informació, organitzada topològicament com la
Societat en xarxa que va descriure Manuel Castells, en la qual l’acumulació de
coneixement ha esdevingut un factor determinant per a mantenir-se enmig
d’aquesta disbauxa dinàmica de canvis constants. De manera que apareixerà el
que coneixem com l'individu hiperconnectat.
Ara be, les mateixes tecnologies
que articulen el món actual i permeten dita acumulació ens converteix cada dia
que passa en més ignorants digitals. Paradoxalment tendim a trobar-nos
immersos, cada cop més, en una societat de desconeixement… pots saber tantes
coses que saps que no saps gens i que curiosament ens retornarà a Sòcrates quan
ens diu “que per cercar quelcom, cal com a mínim, tenir constància de la seva
existència o si més no haver-ne sentit a parlar”.
Això ens fa adonar que hi ha com
a mínim tres riscos potencials: En primer lloc, el social – que en creure que
tenint l’accés obert al coneixement s’han superat algunes de les formes vigents
de desigualtat social- ans al contrari, s’estan propiciant noves formes
d’exclusió social: Si no ets a Google no existeixes
El segon, derivat del perill de
ser ignorants envers a la capacitat d’enfrontar-nos a la resolució dels nous
reptes dels quals en depèn el nostre futur global o individual en no identificar
i assumir cap, ni gran ni petita,
responsabilitat que pertoca a cada un de nosaltres i que ens durà al
tercer risc, en el que ja ens trobem immersos, plantejar-nos quin lloc ocuparà
l’individu i fins i tot que entenem com a individu en el marc d’aquesta
societat.
Per això, com el flux
d'informació és constant, acabem comportant-nos com una cultura amnèsica a
causa de la velocitat amb que se succeeix la transmissió de coneixement en
xarxa…obre carpeta…tanca carpeta… sense donar-nos temps a aquella pausa,
aquella pauta que els grecs tenien quan escrivien. No dóna temps a memoritzar
res “Si som el que recordem” acabem immersos en el Bauman denomina “Societat
Líquida” i que jo sempre afegeixo que en l'actualitat gairebé esdevenim
gasosos.
Però com tota eina, és bona o
dolenta segons l'ús que se li doni. I en l'aspecte positiu ens trobem amb el
que anomenem les TIC’S i que poden ser considerades com un concepte dinàmic.
Les Tecnologies de la Informació
i la Comunicació agrupen els elements i les Tècniques utilitzades en el
tractament i transmissió de les informacions (informàtica, Internet i
telecomunicacions). I per extensió designen i determinen un ampli sector
d'activitat econòmica. Aquestes van començar amb el que es coneix com a la WEB
1.0. Web estàtica que equivalia digitalment a la nostre foguera i que la que
uns “xamans o bruixots” nodrien d’informacions que esdevenien dogma. El
coneixement era l’objecte i els ordinadors varen ser interpretats com a
elements “intel·ligents”.
Per sort el desenvolupament
accelerat de la tecnologia i la nostre condició de sapiens va donar pas al que
la majoria coneixeu com a WEB 2.0 i que va permetre que els usuaris hi
participessin , no tan sols dient la seva, si no que a més podien compartir les
seves produccions.
La web 2.0 s’associa a les
aplicacions que ens permeten compartir
informació amb una interoperativitat potent amb un disseny centrat en
l’usuari sinònim de xarxa social amb serveis de hosting, wikis, blogs, comunitats
webs i moltes d’altres aplicacions i amb la col•laboració de la World Wide Web. Derivant en una explosió de
continguts com mai abans s’havia vist.
Ara mateix ens trobem immersos en
la WEB 3.0 basada en una web més intel•ligent, on les cerques dels usuaris són
cada cop més acurades i properes al llenguatge natural. La informació posseeix
semàntica associada i la web relaciona conceptes de múltiples fonts per poder
deduir la informació mitjançant regles associades al significat del contingut
(el que coneixem com a TAGS o etiquetes). Així la recerca d’informació queda
depurada pel domini específic, contextualitzada i així acaba essent més
profitosa la cerca per l’usuari.
I anem, gairebé ja, camí de la
web 4.0 i que consisteix en complir 4
conceptes: usable – accessible – indexable i actualitzable.
Usable :Realment la usabilitat va
molt més enllà del web, és un concepte que ha de guiar qualsevol projecte i per
descomptat també el desenvolupament d'una web. Si hagués de triar entre
qualsevol dels 4 conceptes que aquí mostro sens dubte el més important seria la
usabilitat perquè a més engloba tots els altres. Seguir els ensenyaments d'un
mestre de la usabilitat com és Jakob Nielsen faria d'Internet una eina molt més
útil.
Accessible: Complir les normes i
els estàndards d'accessibilitat marcats per la W3C en les seves normes WAI
hauria de ser objectiu primordial en qualsevol web que es preï. La realitat és
molt diferent, molt poques són les webs que passarien una revisió
d'accessibilitat.
Indexable: Fer que un web sigui
indexable, és a dir que pugui recórrer els cercadors farà que els cibernautes
puguin localitzar més fàcilment la informació que mostrem. De que serveix tenir
un web espectacular en Flash si ningú pot trobar- quan busca a Google. Les
tècniques SEO ens ajuden a fer la nostra web indexable i per tant localitzable
a través dels cercadors, sens dubte un món per descobrir per al 99,9% dels
webs.
Actualitzable: I per últim, una
vegada que tenim un web usable, accessible i indexable i de la qual estem
realment orgullosos , ens adonem que el treball només ha començat. Si, ara toca
actualitzar la web amb regularitat, crear continguts de qualitat, estar al dia
amb les últimes notícies i oferir informació útil per al cibernauta. Perquè al
cap i a la fi d'això es tracta.
EN DEFINITIVA, Sistema Operatiu
Virtual
Però si ens tornem a preguntar
què són les TIC’S i que fem amb tota aquesta informació, com ens diu Nicholas
Carr: surfegem, passem per sobre donat que és impossible que puguem aprofundir
en gairebé cap tema.
El risc segur que presenta aquesta
societat és que a major accés, més analfabets creem, més difícil es fa poder
abastar-ho tot. Aquesta és una mirada crítica que ens adverteix del perill que
correm, davant una aparent societat del coneixement, de quedar atrapats en el
que s'ha denominat pel Prof. Dr. Gonçal Mayos i altres autors com Antoni Brey,
abans citat, en el seu llibre la SOCIETAT DE LA IGNORÀNCIA.
En ell ens plantegen premisses
tant importants com:
• Tota
la informació és coneixement?
• I
fins i tot, què és coneixement?
• I
a més, qui ho decideix això?
Gerard Ayache a “La Gran Confusió”
ens parla d’hiperinformació” per remarcar l’impacte antropològic de les noves
tecnologies, sovint els internautes acaben essent internàufrags i la majoria de
vegades infoxicats com ens assenyala en Joan Campàs a La Societat de la
Ignorància.
Per evitar la major part dels
riscos d’aquesta Societat de la incultura com són els canvis en els processos
de creació, la manipulació de dades i el control dels corrents d’opinió
pública.
Ens cal fer pedagogia
informacional, ensenyar a navegar, a introduir les dades, a gestionar la
informació i a que no tot si val (Imatge injustícia).
Gairebé la tercera part de la
població mundial ja és internauta i mentre la revolució digital avança hi ha
veus que qüestionen la innocuïtat de la xarxa i la seva incidència en el
cervell humà.
Les noves formes de percebre la informació
estan operant canvis en els nostres cervells. Seguint a David Eagleman (*R.C.C
–Incognito) i la seva filosofia de la incertesa “som conscients del temps
perquè som conscients dels canvis que ocorren en l'entorn. A major nombre de
canvis, major ‘expansió’ en la nostra percepció del temps”. Alguns dels seus
experiments relacionen l'adrenalina amb la percepció del temps augmentat.
(Actualment dirigeix un laboratori d'investigació de la neurociència, on
estudia la percepció del temps, sinestèsia, neurologia i com influirà això en
el sistema legal).
Per no parlar del Transhumanisme
fruit de l’excés de tecnologia al servei de la ciència que hauríem de trocar
cap al servei de la humanitat.
L’evolució biològica no ha anat
al mateix ritme que la evolució tecnològica. Com ja hem vist el nostre cervells
no està preparat per afrontar la quantitat de canvis tecnològics de modificació
que es produeix al nostre entorn i que hem arribat a assolir.
La velocitat ens supera, i ara
els transhumanistes ens dirien seguint el seu postulat, que és que érem
imperfectes, que és mitjançant la tecnologia que podrem assolir la perfecció
que ens manca convertint-nos en cyborgs.
No ens enganyem, no és cap mite,
la majoria de nosaltres ja ho som:
- Qui
no porta un implant dental o d’altre tipus.
- Qui
no pren medicació per equilibrar la bioquímica del cervell
- No
cal dur maluc de titani o un braç ortopèdic, que també. Moltes dones prenen
anticonceptius químics o d’ús intern i això les converteix en cyborgs.
El que ens ha de fer pensar és
que tota aquesta intensitat per perpetuar l’espècie, l’objectiu final és la
immortalitat, evidentment, no l’estem fent servir alhora per perpetuar el
planeta.
Ja és ben cert el que ens va dir
el destacat biòleg J.Rostand (1894-1977) La Ciència ens ha fet déus abans de
que tinguéssim dret a ser homes.
Aleshores en l'evolució cap a
l’«homo tecnològics», el de la cyber mirada,
en els aspectes filosòfics de l'evolució social. « Ens torna més ximples
o esclaus de la tecnologia ? »
Els estudis antropològics han
demostrat que el « Homo sapiens » no era l'únic ésser capaç de gestionar
coneixement -els ximpanzés també poden-, però sí que són els únics que
posseeixen intel•ligència. A la classe d'ahir, els alumnes van entendre que la
intel·ligència és la capacitat per crear respostes noves que no es troben en el
codi filogenètic: el coneixement heretat entre els membres d'una espècie. I la
manera d'aprendre noves respostes de l'ésser humà és per imitació.
D’aqui la importància del
llenguatge, tant parlat com gestual, per comunicar i aprendre. Segons els
experts, la parla va associada al raonament, el coneixement i la intel·ligència
emocional, i hi ha certs períodes crítics per adquirir aquestes capacitats: la
privació d'interacció comunicativa a un individu fins als 6 anys suposaria que
mai aprendria a parlar.
Podríem comparar aquest supòsit
científic amb el cas de molts joves que s'aïllen a casa i només mantenen
relacions virtuals, i preguntar-nos si la societat evoluciona o involuciona
segons desenvolupa més i més la tecnologia. «L'aïllament d'aquests joves deriva
a deterioraments cognitius en la parla i la intel·ligència social», com han
demostrat estudis que s'estan duent a terme a la Universitat de Harvard. És com
« comprar paperetes per patir una demència senil als 40 anys» .
« La tecnologia, que ens va fer
més intel·ligents en augmentar les nostres connexions neuronals i que ens va
ajudar a sobreviure, podria ser ara un perill»« Hi ha el risc de caure en el
somnambulisme tecnològic» El somnambulisme tecnològic és la tendència social a
entendre la tecnologia com un fi i no com un mitjà.
Malgrat tot, la raó del procés
evolutiu és la tendència neofílica del «Homo sapiens». «Ens agrada el nou,
enfrontar-nos a reptes, es tracta d'un procés determinant en la nostra
humanització», va concloure. Per això, és important descartar aquelles actituds
que repudien els avenços tecnològics en considerar-los negatius.
Per acabar, citar l'últim treball
de l'eminent antropòleg Prof. Dr. Eudald Carbonell que també contempla tres
revolucions que ens han determinat profundament: la neolítica, la industrial i
la cientificotècnica.
“Totes elles ens han obert les
portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que
fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres
mateixos, fins al punt que nosaltres propiciarem el sorgiment d'una
nova espècie: l'Homo exnovo, un ser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l'esclavitud
de l'etologia primat que encara sofreix l'Homo sapiens, tal com explica al seu
llibre "El naixement d'una nova consciència"”
HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER I/V
http://youtu.be/hq0plsYocQc
HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER II/V
http://youtu.be/kOyoRJYFTk0
HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER III/V
http://youtu.be/NYKIWNA5wc0
HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER IV/V
http://youtu.be/14MET2M6jY8
HOMO TECNOLOGICUS: DEL LOGOS AL TWITTER V/V
http://youtu.be/h7oYvHyRV8Y
http://www.sarasuati.com/transhumanismo
http://www.sarasuati.com/transhumanismo-bis
