Publicat: GIZ REVISTA
DE
DOCÊNCIA
DO
ENSINO
SUPERIOR
V.
1,
N.
1,
OUT.
2011
divendres, 3 de juny del 2016
divendres, 27 de maig del 2016
GRADIBUS
Les escales simbolitzen el pas d'un nivell a un altre, d'un pla a un altre pla, d'una manera de ser a una altra, arribar a un nou nivell ontològic (onto- ser-lògic - coneixement). La comunicació entre el cel i la terra, mitjançant una doble via d'ascens i descens, l'ascens de l'home i el descens de la divinitat, de manera que l'escala (scala) és un símbol eix del món. Un pas al més enllà, l'escala al cel.
Representa l'accés a una altra realitat, a l'absolut i el transcendent, el desplaçament des de la irrealitat a la realitat, de l'imaginari al que inimaginat es refereix més aviat a quelcom inesperat, quelcom amb el que no es comptava. De la mort a la immortalitat. Pel que fa al Paradís en ell hi havia comunicació entre Déu i l'home, després de la caiguda es va interrompre.
En el somni de Jacob, judaisme, veiem com pugen i baixen àngels per una escala, la comunicació s'estableix mitjançant els àngels.
En Quart Camí és l'escala la que es troba entre la vida i el camí. Els esglaons de l'escala, és el poder ascendent de la consciència de l'home adormit, passant als graus de l'existència; representa també els nivells d'iniciació a través del coneixement d'un mateix i la comprensió.
INSTRUCCIONS PER PUJAR UNA ESCALA
de Julio Cortazar
Ningú haurà deixat d'observar que amb freqüència el terra es plega de manera que una part puja en angle recte amb el pla del sòl, i després la part següent es col·loca paral·lela a aquest pla, per donar pas a una nova perpendicular, conducta que es repeteix en espiral o en línia trencada fins a altures summament variables. Ajupint-se i posant la mà esquerra en una de les parts verticals, i la dreta a la horitzontal corresponent, s'està en possessió momentània d'un esglaó. Cada un d'aquests esglaons, formats com es veu per dos elements, ens situa una mica més amunt i endavant que l'anterior, principi que dóna sentit a l'escala, ja que qualsevol altra combinació produirà formes potser més belles o pintoresques, però incapaces de traslladar-nos d'una planta baixa a un primer pis.
Les escales es pugen de front, doncs cap enrere o de costat resulten particularment incòmodes. L'actitud natural consisteix en mantenir-se dempeus, els braços penjant sense esforç, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament superiors al que es trepitja, i respirant lenta i regularment. Per pujar una escala es comença per aixecar aquesta part del cos situada a la dreta a baix, embolicada gairebé sempre en cuir o camussa, i que llevat d'excepcions cabrà exactament en el graó. Posada al primer graó aquesta part del cos, que per abreujar anomenarem peu, es recull la part equivalent de l'esquerra (també anomenada peu, però que no s'ha de confondre amb el peu abans citat), i portant-la a l'altura del peu, se li fa seguir fins col·locar-la al segon esglaó, amb la qual cosa en aquest descansarà el peu, i en el primer descansarà el peu. (Els primers esglaons són sempre els més difícils, fins a adquirir la coordinació necessària. La coincidència de nom entre el peu i el peu fa difícil l'explicació. Cuidi especialment de no aixecar al mateix temps el peu i el peu).
Arribant en aquesta forma al segon esglaó, n'hi ha prou de repetir amb alternança els moviments fins trobar-se amb el final de l'escala. Se surt d'ella fàcilment, amb un lleuger cop de taló que la fixa al seu lloc, del qual no es mourà fins al moment del descens.
Imatges: Edifici Traumatologia Vall Hebron - Drac de la Casa Batlló-Barcelona
dissabte, 21 de maig del 2016
CANVI
NO EXISTEIX EN LA REALITAT RES QUE SIGUI SEMPRE IGUAL,
PERQUÈ L'ÚNICA COSA REAL ÉS EL CANVI.
Heràclit
Mai tenim la mateixa "experiència" ni veiem dues vegades el mateix per que les coses canvien en un constant "esdevenir". Per Heràclit les coses no tenen un Ésser immòbil, el que existeix és un Ésser en moviment que es transforma.
Heràclit atribueix realitat al concret, múltiple i canviant, és a dir, a un Univers format per contraris a perpètua oposició, al que el logos o raó, condueix a una síntesi harmònica. Hi ha l’esdevenir perquè hi ha tensions entre contraris i la realitat és la unitat dels oposats.
Malgrat que la vida pot ser molt esquerpa i eixuta, els valors amb que l’enfrontem i gaudim són fonamentals per desenvolupar una consciència plena i positiva.
道 Hi ha un flux en l'univers que es diu TAO.
El Tao flueix lentament, però mai s’atura i és increïblement poderós mantenint les coses de l'univers en ordre i equilibri. Es manifesta a través de canvis d'estacions, cicles vitals o mutacions de poder o ordre. El Tao és la llei de tot. El que segueix al Tao és un amb el Tao.
A més, convé comprendre el Txi (energia vital), perquè el Txi i el Tao van de la mà, ja que el Txi és l'energia que circula en l'univers, per la qual cosa es pot dir que el Tao és el flux del Txi.
El concepte del Tao es basa en acceptar que la única constant en l'univers és el canvi i que hem d'acceptar aquest fet i estar en harmonia amb això. El canvi és el flux constant de l'ésser al no ser, del possible a la realitat, del yin al yang, del femení al masculí...
Quatre Infinits
Abans d'iniciar l'Món
Estava el Misteri:
Silenciós, sense fons,
Solitari, immutable,
A tot arreu i sempre en moviment,
La Mare del Món.
No conec el seu nom, pel que li dic Tao;
No conec el seu límit, per el que li dic infinit.
Sent infinit, flueix per sempre, fluint per sempre, torna a Si Mateix.
Un Mateix segueix el camí del Món;
el Món segueix el camí de la Naturalesa;
la Natura segueix el camí del Tao;
el Tao és el Camí.
Tao és infinit, per tant la Natura és infinita,
per tant el Món és infinit, per tant un Mateix és infinit.
Són quatre Infinits, I el Jo és un d'ells.
Aplicació del Tao
El moviment del Tao és retornar;
L'ús del Tao és acceptar;
Totes les coses deriven del Tao,
el Tao no deriva de cap.
dimarts, 3 de maig del 2016
FILLS DE LA TERRA
El documental "FILLS de la TERRA" mostra a través d' "homes i dones medicina" de diferents cultures, com el respecte i la vinculació amb la Mare Terra, són imprescindibles per a la salut i el benestar de tots els éssers vius.
En la societat actual vivim d'esquena a la natura i la explotem voraçment, oblidant que la Terra és una farmàcia viva que hem de preservar.
La pel·lícula convida a la recerca de nous camins de sanació, plantejant un al·legat a favor de la medicina natural el missatge és que la nostra salut i la de la Terra no haguessin de ser un negoci.
D'aquesta manera el documental porta l'espectador a reflexionar sobre el sistema de salut actual. Alhora tracta de fer veure a les persones que:
EL GRAN REPTE ÉS TORNAR A SER CAPAÇOS DE PENSAR EN EL BÉ COMÚ,
LA TERRA, LA NOSTRA MAJOR PROVEÏDORA DE VIDA.
LES VEUS
Al llarg del procés de producció, l'equip ha entrevistat a més de 70 persones i totes i cadascuna d'elles
ha ajudat a donar forma al documental.
Després d'un llarg procés de selecció, les veus que transmeten aquest missatge col·lectiu són:
TERRY DOBNEY. Archidruida d'Avebury
GRÀCIA CHACÓN. Archidruidesa Ordre Mogor
ÁLVARO TUCANO. Líder ètnia Tucano
JOSEFINA CHAVES. dona medicina
JUAN GONZÁLEZ. Psicòleg i etnobotànic
MARIANNA G. LLEGAR. Investigadora tradicions iberes
JUVENAL BECERRA. dansaire conchero
ARMANDO LOIZAGA. Investigador tradicions indígenes
RICARDO AWANACH. Xaman ètnia Xuar
JOSEP PAMIES. agricultor
LLORENÇ TEIXÉ. herbolari
PREMI GOYA 2016
divendres, 8 d’abril del 2016
EL FUTUR?: ÈSSER UN CALIDOSCOPI FRACTAL DE MIRADA POLIÈDRICA
CALIDOSCOPI
del grec kalós, bella, eidos, imatge i scopéo, observar,
és un tub que conté tres miralls,
que formen un prisma triangular amb la seva part reflectora cap a l'interior,
a l'extrem dels quals es troben dues làmines translúcides
entre les quals hi ha diversos objectes de colors i formes diferents,
les imatges es veuen multiplicades simètricament
en anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat.
FRACTAL
terme creat a partir de l'arrel llatina fractus 'trencat, fracturat, irregular'.
Els fractals neixen de l'intent de trobar una geometria
més adient per descriure els objectes de la natura.
MIRADA POLIÈDRICA
Aquella que formada per més de tres perspectives diferents
concorren en un punt o vèrtex.
dimarts, 15 de març del 2016
RODA EL MÓN I TORNA AL BORN
El temps és cíclic o lineal?
El temps no existeix.
L'eix del "El mite de l'etern retorn" és el problema del sofriment.
Com feien els primitius per bregar amb el dolor?
La solució és la negació del temps. No existeixen els esdeveniments. Només és humana l'experiència associada al Cicle: naixement, vida, mort, resurrecció. Tot el que importa ha succeït ja, no hi ha novetat, només reiteració infinita que ens allunya de la por a la mort. Perquè a la mort li segueix la resurrecció.
A més d’allunyar-nos de la mort ens hauria d’allunyar dels errors.
Però per això cal aprendre d’ells, oi?
Per això rememorant a Eliade, avui en el tancament d'un cicle amb motiu d’un aniversari anual em plantejo:
Ningú em dirà com ha de ser la meva vida.
Avui serà com jo decideixi que sigui.
Per què l'avui és meu.
Per que em rebel·lo contra el fatalisme astral o la determinació per se.
No defujo de les meves responsabilitats,
i gaudeixo de la por a la llibertat i al meu compromís personal.
Per què això és el que em manté alerta i amb vida.
I pel que fa al meu origen, el meu espai sagrat:
Rodo lo món i torno al Born, que sóc jo.
Mite de l’Etern retorn, Mircea Eliade
Parèmia original: Roda lo mon y torna al Born.
Origen: Trobem una explicació molt detallada
de N. Font y Sagué al Calendari català per a l'any 1898,
de Joan Baptista Batlle (p. 83-85)
divendres, 26 de febrer del 2016
OSCIL·LACIONS CEREBRALS COM A RESPOSTA AL TELETRANSPORT
Oscil·lacions cerebrals podrien respondre al teletransport. La tecnologia no ha assolit encara els dispositius de teletransport de la ciència ficció, però ara tenim una idea de com el cervell gestiona “emet oscil·lacions sobre" anar d'un lloc a un altre, gràcies a les investigacions dels neuròlegs que impliquen alguns voluntaris amb cablejat especial. El treball ha estat publicat a Internet el 25 febrer 2016 en el Diari de la neurona.
Arne Ekstrom, professor associat al Centre per a la Neurociència UC Davis, vol saber com memoritzem els llocs i rutes, i aprenem a trobar el nostre camí. Des de fa temps se sap que a mesura que es desplaça una rata en un laberint, el seu cervell emet una oscil·lació rítmica, va dir Ekstrom.
Això també passa quan els humans viatgen al voltant d'un paisatge virtual en una pantalla d'ordinador. La majoria dels models de la funció cerebral assumeixen que les oscil·lacions, que emanen de l'hipocamp a l'interior del cervell, són impulsats almenys en part, per les entrades externes.
"Hi ha una cocció rítmica en el cervell durant la navegació i al mateix temps per recordar coses, però no sabem si es desencadena per estímuls sensorials o pel procés d'aprenentatge", segons Ekstrom.
Ekstrom, postdoc Lindsay Vass i l'estudiant graduat Milagros S. Copara van ser capaços de resoldre aquest problema en treballar amb un grup de pacients tractats en el Departament de Cirurgia Neurològica de la UC Davis. Aquests pacients tenen una forma greu d'epilèpsia, i el cirurgià i coautor de l'estudi Kia Shahlaie va implantar elèctrodes al cervell, a l'interior del crani, per esbrinar on comença l'activitat d'atacs i identificar les opcions de tractament.
Enmig de les convulsions, els elèctrodes registren l'activitat normal del cervell, i tres pacients van ser voluntaris per participar en l'experiment. Se'ls va demanar navegar a través d'un paisatge urbà en una pantalla d'ordinador. En alguns punts, van entrar en un teletransportador i van saltar a un lloc diferent, conegut al mapa. Durant el teletransport, la pantalla es va quedar en negre per un període de temps aleatori.
El teletransport no va interrompre les oscil·lacions en absolut, però el ritme va canviar amb la distància recorreguda durant el teletransport.
Els resultats mostren que aquestes oscil·lacions són impulsats en la seva totalitat pels processos de memòria i aprenentatge en el cervell, i no depenen dels sentits externs. També mostren que l'oscil·lació porta informació sobre la velocitat i la distància recorreguda, fins i tot quan que el viatge és teletransport virtual.
Són coautors addicionals en l'estudi Masud seyal, Sarah Tomaszewski Farías i Peter Shen en els departaments de neurologia, cirurgia i radiologia neurològica, UC Davis Health System. El treball va ser recolzat pel NIH.4
Diari de Referència :
1. Lindsay K. Vass, Milagros S. Copara, Masud Seyal, Kiarash Shahlaie, Sarah Tomaszewski Farias, Peter Y. Shen, Arne D. Ekstrom.Oscillations Go the Distance: Low-Frequency Human Hippocampal Oscillations Code Spatial Distance in the Absence of Sensory Cues during Teleportation. Neuron, 2016.
DOI:10.1016/j.neuron.2016.01.045
Font:
Universitat de Califòrnia - Davis. "Com oscil·lacions cerebrals podrien respondre al teletransport." ScienceDaily. ScienceDaily 25 de febrer de 2016.
<www.sciencedaily.com/releases/2016/02/160225135704.htm>.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)