TREVOR RAVENSCROFT I KARL HAUSHOFER
La identificació del Drac Verd com una ordre fonamentalment mística apareix més clarament en el llibre de 1973 de Trevor Ravenscroft "La Llança del Destí" (The Spear of Destiny).
És prou significatiu que Ravenscroft fos un seguidor de la Antroposofia i del seu fundador Rudolf Steiner, i el seu llibre és clarament una descripció antroposòfica de les forces ocultistes darrere d'Hitler i el seu règim nacionalsocialista.
Ravenscroft vincula fermament al Drac Verd amb el geo-polític i místic alemany Karl Haushofer, un dels suposats consellers espirituals de Hitler.
Segons Ravenscroft, el professor Haushofer, "va aconseguir ... dons extraordinaris mitjançant el seu ingrés a la Societat del Drac Verd del Japó en la qual el domini de l'Organisme del Temps i el control de les forces vitals en el cos humà són l'objectiu central dels graus ascendents de la iniciació".
Ravenscroft afegeix que, "una de les proves més altes d'aquest tipus d'iniciació a la Societat del Drac Verd exigeix la capacitat per controlar i dirigir la força vital en les plantes en una manera una mica similar als antics poders de la gent atlant".
Ravenscroft continua: "Només a altres dos europeus se'ls ha permès integrar-se a aquesta Ordre japonesa" [i qui eren ells, un es pregunta] "que exigeix juraments de secret i obediència d'una naturalesa molt més estricta i intransigent que societats secretes similars en el món occidental ".[3]
El problema principal amb tot això és que les fonts de Ravenscroft són difuses o inexistents. Ell probablement va seguir l'exemple de l'obra de 1960 de Louis Pauwels i Jacques Bergier "La Tornada dels Bruixots"(Le Matin des Magiciens).
Aquells autors afirmen que de Haushofer, "s'ha dit [per qui?] que va ser iniciat en una de les societats budistes secretes més importants i que se li va prendre jurament perquè si ell fallava en la seva missió havia de suïcidar d'acord amb el cerimonial consagrat". [4]
Suposant que aquesta és una al·lusió a la susdita Societat, encara ens veiem enfrontats amb la manca de qualsevol font identificable per a la informació que lliuren els autors. Ravenscroft continua afirmant que membres de la Societat del Drac Verd es van establir a l'Alemanya dels anys ' 20 i van unir forces allí amb un grup de monjos tibetans anomenat la "Societat d'Homes Verds".
Aquests últims eren, en realitat, els "Adeptes de Agharti i Shambala", i el seu líder era un misteriós "Home amb guants Verdes".[5] També resulta que els Dracs Verds i els Homes Verds haurien, "estat en comunicació astral durant centenars d'anys". Els germans units aviat establirien comunicació amb l'ascendent senyor Hitler. Altres des de llavors han especulat sobre l'anterior convertint als Dracs Verds en una "conspiració interna" tant de Genyosha com del Drac Negre, i fent-los, "l’avançada d'una conspiració molt més gran basada en el grup encara més secret conegut com els Homes Verds".[6]
Encara que fascinant, tals asseveracions no semblen tenir cap base en la realitat. Però axò no vol dir que no puguin tenir un bocí de veritat. Per exemple, hi havia una figura esotèrica al Berlín de finals de la república de Weimar citat de vegades com el "Mag de Guants Verds" que va arribar a ser un efímer endeví per Hitler i el Partit Nacionalsocialista.
No era tibetà sinó, un jueu que circulava sota el nom de Erik Jan Hanussen i quan es va fer incòmode per predir exactament l'incendi del Reichstag, els seus antics amics nacionalsocialistes el varen matar.[7]
De la mateixa manera, bé podria haver alguna cosa pel que fa a una connexió entre el Tibet i el Drac Verd. Un drac verd, o Zhug, exerceix un paper important en la mitologia tibetana on simbolitza el "déu del Tro ... la valentia i la força que tot ho conquereix". [8]
Més concretament, el monjo budista japonès anomenat Ekai Kawaguchi que va fer dues visites al Tibet en els anys previs a la Primera Guerra Mundial, aproximadament en el mateix temps en què Haushofer estava a Tòquio.
En aparença, Kawaguchi semblava un senzill devot religiós, però se sap que d'ell que va tenir contacte amb almenys amb un agent secret japonès mentre va estar a la Terra de les Neus Eternes, un tal Narita Yasuteru, així com amb un agent de la Intel·ligència de la Índia britànica. [9] Kawaguchi també tenia vincles amb Annie Besant i la seva secta teosofista, un altre grup acusat de subversió i impostura general. [10]
De manera molt més significativa, Kawaguchi era un devot del budisme Zen. En la seva obra de 1989 "El Hitler Desconegut", Wulf Schwarzwaller afirma que Haushofer era un mestre de diverses tradicions místiques orientals i que, "s'havia familiaritzat amb els ensenyaments Zen de la japonesa Societat del Drac Verd".[11]
Fonts més recents emfatitzen l'íntima associació del Drac Verd amb el zen, específicament de la seva branca Soto, i afirmen que, "el Drac Verd ha tingut una tradició de propagació secreta", sigui el que sigui que això signifiqui.[12] La connexió budista pot oferir algunes pistes importants.
El budisme es va originar a l'Índia i es va estendre al Tibet i a la Xina, i des d'allà al Japó. La doctrina Zen (Cha'an) també tenia les seves arrels a la Xina. Un dels "sants" budistes més reverenciats al Japó és Kukai, un místic del segle VIII-IX que va passar anys estudiant a la Xina. Curiosament, el seu principal lloc d'il·luminació espiritual va ser el Temple del Drac Verd a Xian on ell va ser entrenat en les tradicions ocultes i tàntriques que provenen del Tibet.
Retornant al Japó, Kukai va incorporar aquestes tradicions en la seva versió del budisme de la Paraula Veritable (Shingon). [13] El problema és que Shingon era i és completament diferent del Zen, de manera que què, i si és que és quelcom, està relacionat amb el Drac Verd?
Per complicar més el quadre, hi ha nombroses referències a societats xineses del Drac Verd. La majoria estan vinculades a les arts marcials. Les societats de kung-fu del Drac Verd estan actives a tot el món, però la majoria sembla ser d'origen força recent. Per estrany que sembli, durant els anys '60 la Societat del Drac Verd situada a Chicago es va embrancar en una amarga disputa amb la rival Societat del Drac Negre.
Una versió de la història del Drac Verd xinès la defineix com una societat secreta taoista formada en resposta a les persecucions del segle XVII llançades per l'Emperador, influït per jesuïtes, Kiang Hsi.
Segons això, la societat secreta va sorgir de l'Escola Mística de Tao Pensament Pur, i juntament amb un odi implacable cap a la dinastia Manxú, va romandre dedicada a la, "pràctica de l'alquímia taoista i de les tècniques de la Immortalitat".[14] Això ja sona una mica al que Ravenscroft va descriure.
El Drac Verd segons es diu també va funcionar sota nombrosos noms i disfresses. Una Societat del Drac Verd secreta i fins i tot sinistra també apareix en almenys en dues dues pel·lícules d'arts marcials: "L'Espasa Mortal" (The Deadly Sword, 1978) i "Les Set Promeses" (Seven Promises, 1980).
Finalment, una Societat Verd o Banda Verda era (i possiblement segueix sent) una força principal en el submón xinès. Llavors, podria haver-hi dues societats del Drac Verd, una japonesa i budista i l'altra xinesa i taoista?
El que si queda palès és la pol·linització mútua entre el budisme xinès i el japonès, i les sectes i societats secretes que ells han engendrat, tenen segles d'antiguitat. Dins d'aquell context, gairebé tot és possible. Altres rareses, que poden o no significar alguna cosa, inclouen el fet que durant el seu matrimoni amb una altra dona, Chiang Kai-shek va realitzar una visita a un monestir del Drac Verd. El finat acadèmic Charles Rice, després d'examinar amb cura tot el que va poder trobar sobre la Societat del Drac Verd, va preguntar-se si això no podria ser res més que el club de karate de la Guàrdia Imperial de l'Emperador japonès.[15]
El més estrany de tot, potser, és un article del 2004 del South China Morning Post que descriu la detenció de tres membres del "Culte del Temple del Drac Verd" sota l'acusació de manegar un circuit de prostitució.[16] A les víctimes femenines se'ls garantia un lloc en el cel si elles guanyaven prou diners per a la secta.
Segueix EL DRAC VERD III:
Referències:
3. Trevor Ravenscroft, The Spear of Destiny: The Occult Power behind the Spear which Pierced the Side of Christ, Weiser Books, Boston, 1982, pàg. 246-247
4. Louis Pauwels i Jacques Bergier, The Morning of the Magicians, Avon Books, New York, 1960, pàg. 279
5. Ravenscroft, op. cit., pàg. 256
6. Gil Trevizo, "The Order of the Green Dragons" (2003), http://odh.trevizo.org/green_dragons.html. Aquest article està referit als jocs de rol Delta Green
7. Sobre l'estranya trajectòria de Hanussen, vegi Mel Gordon, Erik Jan Hanussen: Hitler 's Jewish Clairvoyant, Feral House, Los Angeles, 2001
8. "Tibet 's Dragon Culture", cortesia de Charles Rice, agost de 2006
9. Alexander Berzin, "Russian and Japanese Involvement with Pre-Communist Tibet: The Role of the Shambhala Richard Spence, Secret Agent 666: Aleister Crowley, British Intelligence and the Occult, Feral House, Los Angeles, 2008, pàg. 184 i 189
11. Wulf Schwarzwaller, The Unknown Hitler: Behind the Image of History 's Darkest Name, Berkley Books, New York, 1990, pàg. 100
12. Per a una perspectiva força crítica del Zen del Drac Verd, vegi: https://groups.google.com/forum/#!topic/alt.philosophy.zen/2nqBkhBQ9yg
13. Trevor Corson, "The Magic of Buddhism", http://www.trevorcorson.com/articles/published/Entries/2000/7/1_The_Magic_of_Buddhism.html
14. "The Green Dragon Society & Brotherhood, Chi Tao Ch'uan Gung Fu: A Recent History", www.orientalherb.com/index.php?cPath=35
15. Charles Rice a l'autor, 3 juliol 2003
16. Clifford El, "Sex Cult Might Have Lured 30 Women", South China Morning Post (16 de Gener del 2004)
El doctor Richard B. Spence és un escriptor i professor d'Història a la Universitat d'Idaho, EUA, especialitzat, entre altres matèries, en història de les societats secretes i història de l'espionatge modern.
Aquest article en castellà va ser publicat a la revista New Dawn N ° 112, de Gener-Febrer de 2009 (newdawnmagazine.com) i en ell va traçant els antecedents, des de la seva perspectiva completament racionalista i escèptica, d'una nebulosa organització asiàtica a la qual se li ha suposat una activitat variada a través de la Història, influent de manera equívoca, però sense que pugui ser perfectament delimitada.
És aquella societat japonesa de la qual es diu que un dels pocs occidentals als que va admetre va ser el militar i geopolític alemany Karl Haushofer.
Extret:
El Dragón Verde. El Mito y la Realidad de una Sociedad Secreta asiática per Richard Spence. 1 gener 2009del lloc web NewDawnMagazine traducció de Editorial-Streicher 8 novembre 2013 del lloc web Editorial-Streicher Versió original en anglès
http://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/sociopol_brotherhoodss43.htm
DRAC VERD (II)
DRAC VERD (III)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada