ELS SET CAPS DEL DRAC VERD
Hi ha una altra descripció general, més complicada encara que no menys misteriosa, de la Societat del Drac Verd que precedeix a la de Ravenscroft en quaranta anys i a la de Pauwels i Bergier per gairebé trenta.
És gairebé segur la font per a la major part del que ell i els altres han tingut per dir sobre la Societat del Drac Verd des de llavors. El treball en qüestió és "Les Sept Têtes du Dragon Vert" (Els Set Caps del Drac Verd, 1933) de Teddy Legrand.
El títol evoca el drac amb "set caps, deu banyes, i set corones sobre els seus caps" esmentat en Apocalipsi 12:3, encara que aquella bèstia sigui vermella, i no verda. A primer cop d’ull el llibre sembla ser només una fosca peça de novel·la sentimental francesa, encara que plena de gent i esdeveniments reals barrejats amb molts d’inventats. Bàsicament, el llibre presenta al Drac Verd o, més simplement, a "Els Verds", com a una sinistra conspiració internacional obstinada en la dominació mundial.
Un detall interessant és que aquests conspiradors secrets sumen exactament 72 i eren, probablement, els "72 superiors desconeguts" de la llegenda conspiracional.[17]
Per aconseguir el seu objectiu nefast, el Drac Verd genera la guerra, la revolució i el caos, i la seva mà és l'invisible denominador comú en esdeveniments aparentment tan dispars com,
• l'assassinat de Franz Ferdinand
• la instigació de la Revolució bolxevic
• l'assassinat dels Romanov
• l'assassinat en 1922 del ministre d'Afers Estrangers alemany Walther Rathenau
• el rapte del general rus blanc AP Kutepov
• el suïcidi aparent del milionari suec Ivar Kreuger
En resum, el Drac Verd sona a una altra versió dels infames Illuminati que obsessionen tantes teories de conspiració. En l'època de l'acció del llibre, 1929-1930, els misteriosos Verds estaven ocupats facilitant l'ascens de "l'home de les dues zetes que "sota els seus" esmolats esperons " Europa tremolaria aviat.[18]
Aquesta és una referència escassament vetllada i bastant profètica de Hitler, qui havia pujat al poder recentment quan el llibre va ser publicat. Les "Duess Zetes" eren els braços entrecreuats de l' Esvàstica. La figura central d’ "Els Set Caps del Drac Verd" és un agent secret britànic, l'as del Servei d'Intel·ligència James Nobody, que pot ser la inspiració literària original per a James Bond.
Aquest agent ja havia protagonitzat una sèrie de mediocres novel·les d'espionatge de l'escriptor francès Charles Lucieto, i l'última era un esforç per seguir la llicència de franquícia després de la mort recent de Lucieto. Un detall interessant és que Lucieto era un espia jubilat, havent servit al servei secret francès a la Primera Guerra Mundial.
Li agradava afirmar que el seu James Nobody i històries similars eren novel·les en clau que revelaven aspectes veritables encara ocults de la Història recent i dels esdeveniments actuals. Els seus editors posteriorment van donar a entendre que això va tenir alguna cosa a veure amb la seva inesperada mort. Per això no és sorprrenent que el successor de Lucieto, "Teddy Legrand", fos un pseudònim.
De fet, l'autor era Pierre Mariel, que resultà ser un tipus prou interessant. Principalment era periodista, però a l' igual que Lucieto, tenia llaços amb la Intel·ligència francesa. Això ha conduït a l'afirmació que aquest últim "va inspirar" o fins i tot va dirigir els seus esforços literaris com ho havien fet els seus predecessors.[19]
El que és més important potser, és que ell era un autoproclamat expert pel que fa a l’ocult. Alguns anys més tard, sota el nom de Werner Gerson, escriuria un dels primers llibres sobre el ocultisme nacionalsocialista.[20]
El mateix Mariel era membre de la maçònica Ordre Martinista, i va ser gran en una ocasió Gran Maestre francès de l'Antiga i Mística Ordre de la Rosa Creu (AMORC).[21]
De manera interessant, a "Els Set Caps del Drac Verd" Mariel pinta a l'Ordre Martinista com una secta conspirativa que va jugar un paper important entre bastidors en la Revolució francesa i en les posteriors agitacions polítiques, i que només podria tenir vincles amb el misteriós Drac Verd. En el llibre, els espies germans Nobody i Legrand són inspirats per la seva curiositat comuna sobre el destí de la família imperial russa.
L'objecte principal de tal fascinació és una icona de Sant Serafí, suposadament trobada en el cos de la tsarina Alexandra, que porta una inscripció desconcertant, en anglès: "SIMP The Green Dragon. You were absolutely right. Too late".[22] Ells ràpidament determinen que el primer element, que està acompanyat per un símbol "kabalístic" de sis puntes, significa "Superieur Inconnu, Maître Philippe" (Superior Desconegut, Mestre Felip), un místic martinista francès que va ser un antic guru de la tsarina Alexandra.[23]
Ells també noten la predilecció de la tsarina per la Esvástica "tibetana" com un símbol de bona sort. La resta de la història segueix els esforços del duet per descobrir qui o què constitueix el Drac Verd. Algun interès inevitablement recau sobre el successor del "maître Philippe" com a guia espiritual imperial, Rasputin, qui apareix com un instrument del Drac Verd, si és que no un membre absolut.
Legrand/Mariel observa correctament que durant la Primera Guerra Mundial el dissolut home sant va mantenir comunicació amb els misteriosos "Verds", o simplement "El Verd", basat a Estocolm, amb la qual cosa Mariel retrata un altre fragment d'una conspiració més gran. De manera interessant, el coronel Stanislaus de Lazovert, un dels homes més tard implicats en el complot per matar el dissolut santó, va afirmar que Rasputin era un membre de la "Mà Verda", una ordre secreta probablement recolzada pels enemics austríacs de Rússia. [24]
Recentment i de fonts fidedignes, l'investigador rus Oleg Shishkin va vincular als misteriosos amics de Rasputin amb una conspiració inspirada per Berlín que incloïa lògies ocultistes alemanyes i membres de la noblesa bàltica d'ètnia alemanya. La seva germanor secreta, Baltikum, usava una esvàstica verda com a símbol. Casualment o no, un dels antagonistes trobats per Nobody i Legrand és un baró bàltic, Otto von Bautenas, a qui identifiquen com, ni més ni menys que, un dels "72 Verds". Bautenas resulta haver estat una persona molt real: un ex-adepte de Baltikum, un proper aliat del polític lituà Augustine Valdemaras i líder del moviment feixista Llop de Ferro. Pierre Mariel també suggereix que el líder de l'Antroposofia, Rudolf Steiner estava involucrat en tota aquesta impostura i "política secreta" mitjançant les seves connexions amb societats secretes pan-germàniques. També deixa caure els noms de Gurdjieff i Besant en el mateix tèrbol embolic. Alhora que l'acció del llibre roman dins dels límits geogràfics d'Europa, canviant des de Constantinoble a Escandinàvia, a París i a Berlín, hi ha nombroses referències a l'Orient, sobretot al Tibet. Legrand i Nobody contracten l'ajuda d'un dels seus vells antagonistes, l’"espia internacional" jueu IT Trebitsch-Lincoln, qui s'ha transformat en el lama tibetà Dordji Den.
Aquí novament hi ha almenys un gra de veritat: en 1931 el camaleònic Trebitsch va ser ordenat com a monjo budista i es va convertir en "el venerable Chao Kung".[25] La parella finalment es troba a Berlín en presència de l'Home amb els guants Verds, aparentment un endeví asiàtic que s'ha establert a si mateix com el veritable Hanussen. Ells observen una misteriosa figura que semblava tenir un "domini complet dels seus reflexos".
¿Era aquest el "control de les forces vitals" esmentat per Ravenscroft? Com una estàtua vivent, "ni un múscul en la seva cara es va moure" quan l'estrany vident va conversar en un "excel·lent anglès d'Oxford". Nobody i el seu amic finalment comprenen que ells estan cara a cara amb "un d'aquells famosos Verds". La descripció condueix a un autor recent, Christian von Nidda, a concloure que els Verds eren ni més ni menys que éssers "reptilians".[26]
Al final, Mariel mai defineix clarament el que la Societat del Drac Verd és i no és. Indubtablement, aquesta mai va ser la seva intenció. Curiosament, no hi ha cap suggeriment de cap connexió japonesa. No obstant això, com suggereix l'episodi amb l'Home amb Guants Verds, està l'espectre d'una poderosa i misteriosa mà asiàtica en funcionament. Ell creia que el veritable propòsit de la Revolució russa era destruir la barrera de l'Est d'Europa contra la intrusió asiàtica.
Mariel va sentir una mena de "conspiració permanent contra la raça blanca -contra la civilització greco-llatina occidental- que procura debilitar, fracturar i sacsejar la construcció de la ja inestable Europa".
Quan el moment arribés, els conspiradors "el substituirien" (l'Home de les Dues Zetes) com un mitjà per provocar un nou ordre. També roman incert fins a quin punt Mariel va voler que "Els Set Caps del Drac Verd" fos pres seriosament. Evidentment, això no ha impedit a alguns prendre-s’ho així.
Veritat, ficció, o alguna amalgama estranya de les dues, el petit llibre de Pierre Mariel és indubtablement la inspiració per a la major part de les afirmacions sobre la Societat del Drac Verd que han aparegut des de llavors.
Encara ens queda preguntar-nos si, en cas que tota l'exageració, l'ofuscació, el temor supersticiós i les mentides absolutes fossin desades a un costat, hi hauria alguna cosa allà en absolut del cert. Potser ...
Referències
17. Nolan Romy, Les Grandes Conspirations de La nostra Temps, Bruxelles, 2002, pàg. 35-50
18. Teddy Legrand, Les setembre Tetes du Dragon Vert, Berger-Levrault, Paris, 1933, pàg. 78
19. Oleg Shishkin, Ubit 'Rasputina, Olma Press, Moscow, 2000, pàg. 36-37
20. Werner Gerson, Li nazisme: Societé secrete, Productions de Paris, Paris, 1969
21. Shishkin, pàg. 36
22. Legrand, pàg. 30-33
23. Nom veritable: Nizier Anthelme Philippe
24. "Stanislaus Lazovert and the Assassination of Rasputin, 29 December 1916", www.firstworldwar.com/source/rasputin_stanislaus.htm
25. Bernard Wasserstein, The Secret Lives of Trebitsch Lincoln, Penguin Books, New York, 1989, pàg. 274
26. Christian Von Nidda, Our Secret Planet, Lulu Publications, pàg. 124-125
El doctor Richard B. Spence és un escriptor i professor d'Història a la Universitat d'Idaho, EUA, especialitzat, entre altres matèries, en història de les societats secretes i història de l'espionatge modern.
Aquest article en castellà va ser publicat a la revista New Dawn N ° 112, de Gener-Febrer de 2009 (newdawnmagazine.com) i en ell va traçant els antecedents, des de la seva perspectiva completament racionalista i escèptica, d'una nebulosa organització asiàtica a la qual se li ha suposat una activitat variada a través de la Història, influent de manera equívoca, però sense que pugui ser perfectament delimitada.
És aquella societat japonesa de la qual es diu que un dels pocs occidentals als que va admetre va ser el militar i geopolític alemany Karl Haushofer.
Extret:
El Dragón Verde. El Mito y la Realidad de una Sociedad Secreta asiática per Richard Spence. 1 gener 2009del lloc web NewDawnMagazine traducció de Editorial-Streicher 8 novembre 2013 del lloc web Editorial-Streicher Versió original en anglès
http://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/sociopol_brotherhoodss43.htm
DRAC VERD (I)
DRAC VERD (II)
DRAC VERD (III)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada