CUCUT

Eduquem els nostres fills sense manual d'instruccions. Passem d'entendre'ns amb la mirada a no entendre'ns gens. De considerar-los un bocí de nosaltres a éssers totalment aliens.

I ens fem creus de com és possible que no entenguem res de res, ni els uns... ni els altres.

Temps al temps, per que com diu la dita oriental: per les seves obres coneixereu al mestre.

I val a dir que és llavors, quan realment els deixes ser qui són, que et reconeixes en ells, en el gest, la paraula i el fet.

Avui ha estat un despertar Turdus merula, és un orgull ser la seva mare. La connexió, la tradició, l'estimació i la comprensió esdevenen el bàlsam de les ferides de creixement, de la maduresa i els eixordadors silencis, muts crits d'impotència.

La nissaga continua i el nostre somriure d'avui és per la jove merla desorientada que ha trobat de nou el seu lloc, la seva llar, i ens ha apropat una mica més els cors, somnis i il·lusions.

I EN DIR NOUS VULL DIR...

La paraula "noètic" prové del grec nous. Es refereix al "coneixement intern", una mena de consciència intuïtiva d'accés directe i immediat al coneixement més enllà del que està a disposició dels nostres sentits normals i el poder de la raó. 

També és traduït com "veure destriant" o més concretament, es podria equiparar a "pensar" -ja que ens trobaríem davant d'una "visió (psíquicament parlant ) reflexiva de les coses ". Avui, un dels significats que dóna la RAE al terme "noesis", d'on ve "noètica", és "visió intel·lectual, pensament".

Les Ciències Noètiques són exploracions de la naturalesa i el potencial de la consciència mitjançant múltiples formes de coneixement, incloent-hi la intuïció, el sentiment, la raó i els sentits. Ciències Noètiques exploren el "cosmos intern" de la ment (consciència, ànima, esperit) i com es relaciona amb el “cosmos exterior "del món físic.

La consciència pot estudiar-se des de tres perspectives: en primera persona - Dóna suport a les persones per explorar i desenvolupar la seva consciència subjectiva (la meditació i altres pràctiques espirituals). Posant l'èmfasi en el coneixement intern i la transformació personal.

En segona persona - Explora i dóna suport a les relacions de transformació i de la consciència intersubjectiva (el diàleg compassiu, la construcció de la comunitat, una societat de la saviesa mundial). L'èmfasi en l'aprenentatge de transformació i de saviesa col·lectiva.

I en tercera persona - recopilació de dades sobre objectius fisiològics correlacionats de la consciència (utilitzant rigorosos protocols d'investigació científica, inclosos els experiments en la PSI, la curació ment-cos, i les energies subtils). L'èmfasi en la comprensió científica. Aquests són els elements complementaris d'una "ciència noètica".

Aquestes tres perspectives valoren i donen feina múltiples formes de saber, incloent la intuïció, la raó i els sentits en diferents combinacions. L'objectiu d'aquest treball és donar suport a les persones en la transformació de la seva pròpia consciència (el desenvolupament de les seves potencialitats humanes innates i la capacitat creativa) com a base per a la transformació col·lectiva cap a un món basat en la llibertat, la saviesa i l'amor.

En l'Antiguitat, els filòsofs grecs utilitzaven aquesta paraula per referir-se al verb "intuir", i per a Aristòtil la noètica era la seva doctrina de la intel·ligència. Per a Plató, per exemple, la noesis era el "grau més elevat de coneixement, en ser l'única capacitat de l'ànima que permet la captació directa de les Idees, de la veritable realitat.

Per "consciència", els estudiosos de la noètica es refereixen a la nostra ment, capaç de modificar el món físic. 

S’haurà donat de banda durant segles, la naturalesa espiritual de l'ésser humà en favor de la Ciència i la raó? Serà el moment de traspassar aquestes barreres, ara que la tecnologia ha travessat tants límits, dur la frontera de la raó cap a un espai on també hi tingui cabuda l'ánima com a font de coneixement?

L’homo tecnologicus segueix sent racional i pretén aconseguir conjugar tot el saber humà per avançar donant un pas més enllà unint l'intel·lecte amb l'espiritual.

Ho aconseguirà? 

Seguirà essent humà?

Ha estat algun cop humà?

Què és lo humà? 

Aquesta fora, potser, la pregunta.

http://www.sarasuati.com/ciencies-noetiques-h2o/

http://www.sarasuati.com/transhumanismo/

http://www.sarasuati.com/transhumanismo-bis/

http://dracmay-cat.blogspot.com.es/2014/01/lhomo-tecnologicus-del-logos-al-twitter.html

http://www.sarasuati.com/la-formula-de-dios-i/

http://www.sarasuati.com/la-formula-de-dios-ii/

https://www.facebook.com/TheResonanceProject?fref=photo

https://www.facebook.com/MultivacHemerotecDracmaycat?tab=photos_albums

KAIRÓS

Si he d'escollir entre els tres noms del temps em quedo amb KAIRÓS que des del llindar i entre el subtil oblit i l'efímer record, només hi som tu i jo en un etern petó de color blau cel.

Kairós (del grec καιρός) era, per part dels antics grecs, una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Aion i Cronos, i fa referència al "moment adient i oportú" o "moment suprem". Mentre el concepte de cronos es referia al temps cronològic o seqüencial, kairós representava un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d'especial; cronos és així un concepte quantitatiu, mentre que kairós té un caràcter qualitatiu.

Hi ha un flux en l'univers que es diu tao. El tao flueix lentament, però mai per i és increïblement poderós, mantenint les coses de l'univers en ordre i equilibri. Es manifesta a través de canvis d'estacions, cicles vitals o mutacions de poder o ordre. El tao és la llei de tot. El que segueix al tao es fa un amb l'tao. A més, convé comprendre el chi (terme xinès per a 'vapor, alè o energia'), perquè el txi i el tao van de la mà, ja que el txi és l'energia que circula en l'univers, per la qual cosa es pot dir que el tao és flux de chi.

El concepte del TAO es basa en acceptar que l'única constant en l'univers és el canvi i que hem d'acceptar aquest fet i estar en harmonia amb ell. 

El canvi és el flux constant de l'ésser al no ser, del possible a la realitat, yin a yang , femení a masculí. 

Cada canvi és un acte de justícia.

चिन्तामणि

© PEDRA DE MAR. Original painting by Josep Maria Cabayol

Podríem dir que una pedra és:

del llatí petra, substància mineral dura i compacta, és a dir, d'elevada consistència. Material que es conserva en el temps sense perdre les seves principals característiques. Les característiques d'una pedra o roca -agregat (sòlid cohesionat) natural d'un o diversos minerals que es presenten en una gran extensió amb caràcters constants- depenen de la seva composició mineralògica, de la disposició dels cristalls i de la presència de porus; aspectes que estan relacionats amb el procés de formació de la mateixa. I que pel seu coneixement cal cal saber: la seva composició química (Percentatge de cada element químic i formes moleculars presents), la composició mineralògica (Presència i quantificació de les fases minerals), L'estructura i textura (La proporció de les diferents fases minerals, la naturalesa de la roca, mida del gra i característiques dels materials cementant i matrius), la resistència mecànica (La força que s'oposa al trencament en la seva gran diversitat de formes i maneres d'avaluació) i la duresa superficial (Resistència al ratllat o abrasió).

També us podria dir que चिन्तामणि o Chintamani, en el marc de les tradicions budista i hinduista, és una pedra mítica amb la capacitat per concedir desitjos a qui la porta.

La tradició budista sosté que si es recita el Dharani de Chintamani, un obté la saviesa de Buda, aconseguint la capacitat per comprendre la veritat sobre Buda, i converteix les afliccions en bodhi (intel·ligència). Es diu que aquesta pedra permet veure la sagrada comitiva de Amithaba en el llit de mort. També que la Chintamani és una de les quatre relíquies que estaven dins d'un cofre que va caure del cel durant el regnat del rei Lha Thothori Nyantsen, del Tibet.

El rei no va comprendre el significat d'aquests objectes, encara que els va guardar amb reverència. Anys després, dos misteriosos estrangers van arribar a la cort del rei i li van explicar el significat de les quatre relíquies, que incloïen el recipient de Buda  i una pedra de toc (joia, vidre o gemma) amb el mantra om mani padme hum inscrit en ella. Aquests quatre objectes van ser els que van portar el dharma al Tibet.

En l'hinduisme, està connectada amb les divinitats Visnú i Ganesha. 

El següent és un mantra anomenat Chintamani chakrá (cercle [protector] de la joia del pensar):

om varada padme hum

om padma Chintamani jvala hum

«Chenrezigthangka» de Shahjahan *

Sigui com sigui la Pedra de mar, del mestre Josep Maria Cabayol, 

avui ha estat per a mi la meva चिन्तामणि.

© Mayte Duarte, maig 2015

* IMATGE: «Chenrezigthangka» de Shahjahan de Wikipedia en anglès - Transferit des en.wikipedia a Commons .. Disponible sota la llicència CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Chenrezigthangka.jpg# /media/File:Chenrezigthangka.jpg

UN AMB TOT

L'Univers és un, orgànic i interconnectat. Res existeix per separat de qualsevol altra cosa. L'univers es regeix per un conjunt de lleis naturals i inalterables que es manifesten com un flux de canvi continu. Aquest ordre natural i el seu flux es coneix com el Tao, o el Camí. 

En reconèixer i alinear-nos amb les lleis, els humans podem arribar a un estat de benestar que combina l'experiència de la llibertat total, amb la de la connectivitat completa als processos de la vida. 

Ser un amb el Tao per ajudar a obtenir aquest nivell d'existència, hi ha escrits taoistes que ens ofereixen els diversos principis que han de seguir-se en el curs de la vida quotidiana. 

La comprensió i adopció d'aquests valors ens presenta l'oportunitat de ser i sentir-nos un esser sencer i complert, per gaudir conscientment de ser una part inseparable del flux de la vida. 

• Tao Te Ching, el llibre ocult del camí, l’autoria del qual s’ atribueix a Laozi (Lao Tzu, o Lao Tse, "Vell Mestre")

• L'Art de la guerra o Els tretze capítols atribuïts a Sun Tzu.

Imatge: Coronament de grua, en forma de drac

Material/Tècnica Ferro forjat Dimensions 20 x 20,2 x 43 cm

Lloc d'execució Catalunya Datació segles XV-XVI

Museu del Cau Ferrat - Col·lecció Santiago Rusiñol

ON RAU LA HUMANITAT?

Sovint ens neguitegem per que el món és un indret feréstec i ombrívol on el dia a dia és un reguitzell d'obacs i revolts que no ens porten enlloc.

Fins que l'instant frapat en la retina d'una mirada peculiar i particular ens recorda que no hi han portes tancades, que no tot és pedra o fusta. Que no existeix el temps ni l'espai, si no és per a ser viscut, per a ser narrat.

Segueix explicant-me històries Mamuth... a cau d'orella, amb xarxa o sense, però sempre al recer de les falgueres molt a prop del caliu d'una guspirejant foguera.

Si em pregunteu on rau la humanitat, jo us ho puc dic: al cor d'un home bo. 

Tinc l'honor i l'orgull de gaudir-lo amb consciència 

i aprendre al seu costat amb la seva mirada i experiència.

JOSEP VALLS min 5:30

(alies Mamuth/Papitu Valls/Lo nen)

Font:

WALLS BIRTHDAY VIDEO MAY 2015

MUSIC COPYRIGHT ELEKTRONIKAL...RHYTHM THEORYS,TEKNIKAL RECORDS 2014 AND ANTARCTICA CHILL ZONE...CRYSTAL...2015

https://www.youtube.com/watch?v=0O7cdc0MkCU&feature=youtu.be

ROSES I LLIBRES, TOT L'ANY!

Han passat quinze dies del Sant Jordi 2015, és de suposar que ja no queden gaires ressaques i és per això que ara trobo el moment adient per a la reflexió.

Ja està? Fins el proper? És que no transcendeix res de res? Etern dia de la marmota en tots els actes quotidians de la nostra vida, oi? 

Fins ara era bona la màxima de “qui es belluga, no surt a la foto”. Doncs be, som al segle XXI i em plau i complau comunicar-vos que ja no és així, ara QUI NO ES BELLUGA NO SURT A LA FOTO. 

Ves per on com ha canviat tot i la majoria sense adonar-se. Per no dir allò de que el selfie és el primer cronista de la nostra imatge pública. Esdevindrem onanistes en la nostra vida privada i pública finalment si no ens aturem a reflexionar i esmenar la plana.

I per aquí mateix començaré. 

Gràcies a tots els escriptors, il·lustradors, creadors, professionals del ram de les flors, gestors i promotors culturals, redactors, correctors, editors... per l’esforç, ganes, valor i energia desplegats envers els esdeveniments culturals identitàris que tant ens defineixen a casa nostra i des de les xarxes socials i la globalització, al món.

Un gran Sant Jordi el d’aquest 2015, i per què doncs a alguns ens queda aquell regust agredolç de que hi ha quelcom que no rutlla malgrat el que es digui des de l’aparador mediàtic.

Mesos de preparació, esforç, talent, inversió, intendència, logística i el que és més important els somnis i il·lusions dipositats en 24 hores viscudes com si foren anys per la seva intensitat.

Avui en dia, sovint, morim d’èxit. El meu homenatge doncs per a cada una de les xifres que fan gran l’estadística, el meu reconeixement a tots i cada un dels bocins dels somnis tant satisfets com insatisfets. 

Prou de diades amb regust a derrotes, o com us diria el Drac:

 RECORDEU QUE DE ROSES I LLIBRES HI HA TOT L’ANY!